Una de les coses que més remou mares i pares és veure que el seu fill està sent “maleducat”. Reaccionen, s’ho prenen com una cosa personal, senten ràbia i frustració i pensen “què hem fet malament?”. Obliden que aquest comportament no els parla d’ells sinó del nen, de les seves necessitats i del nivell del seu malestar. A més patiment i malestar, més comportament inadequat. Cap nen expressa això de forma educada. És una crida d’atenció, i un crit de socors. T’està dient “Ajuda’m estic malament”. Treballa-ho des d’aquí i no crearàs més patiment. Connecta. Escolta. posa límits conscients. Si quan està malament reacciones i et centres en el que TU sents i et remou, no l’estàs ajudant. Està creixent i créixer és difícil i complicat quan ets immadur i et falten eines. Tu ho saps, ho has viscut. Centra’t en el seu malestar, ocupa un lloc adult, posant límits conscients, sostenint-lo i confia. Això també passarà.
L’error més comú que cometem mares i pares és centrar-nos més en el malestar que el seu comportament ens fa sentir, que atendre el seu crit de socors que ens estan llançant.
Si vols saber més sobre aquest tema, llegeix el meu llibre “Límits“. T’ajudarà. Tant de bó ressoni 🙌