Lactància: Coses que passen quan dónes el pit

Què tal? Us heu sentit identificades? Espero que almenys, us hagi fet somriure. Aquí teniu l’ampliació del vídeo:

És tan habitual que mares que donen el biberó es sentin malament quan d’altres donen el pit o expliquen la seva experiència, i viceversa, que de vegades em desespero. És com que no acabem d’acceptar que no tothom fa el que nosaltres fem, que no tothom té la nostra situació, que no a tots els funciona el que ens ha funcionat a nosaltres… Estem parlant d’una cosa tan sensible, la lactància materna (tan íntima, tan primal, tan “de dins”), que la seva existència o la seva mancança ens remou.

Perquè potser no totes som mares però sí totes som filles i totes hem mamat o no-mamat. Hi ha alguna cosa indubtable, i són els beneficis de la lactància materna. Però hi ha altres coses: la informació, les dificultats, la circumstància personal de cada mare, les ganes d’alletar o no… i tot això, TOT influeix. Per tant, deixem de jutjar: a les altres i a nosaltres mateixes. No som més o menys mares per donar o no donar el pit.

En realitat ens sentim jutjades les mares que donem el pit i també les que donen el biberó. Potser hem de començar a valorar tot el que ens uneix i no el que ens separa. Potser hem d’empatitzar més amb l’altra, adonar-nos que en realitat, no som tan diferents… I potser poc a poc, podrem començar a unir-nos de veritat!

He escrit tant sobre això al blog, que el millor serà que us deixi tots els posts sobre el tema:

POSTS SOBRE LACTÀNCIA

Dit això, anem amb més temes:

Ens toquem molt els pits: És cert, oi? Almenys jo me’ls toco molt per saber quina teta li toca, etc! 😉

Tema taques a la brusa: recomano portar sempre una samarreta de recanvi o un jersei obert per sobre que pugui tapar les dues rodones de llet en cas de no poder canviar-nos! 🙂

Crítiques: és terrible, oi? però tornem a allò del principi… és un tema taaaaan sensible que tothom se sent remogut i té la necessitat de donar la seva opinió, encara que ens importi un rave. És que hi ha gent que et dóna consells i no ha donat mai el pit! Taps per les orelles és un bon remei i també, estar molt ben informades per tenir arguments en cas que vulguem entrar a discutir, encara que no ho recomano massa… (això de discutir, vull dir!) Però sí, a vegades penso que és com si molestés veure els nens prenent pit… una cosa molt profunda es remou, suposo.

La lactància és un tema privat, íntim, de la diada mare-nadó i només ells dos haurien de decidir. És fantàstic si al costat de la diada hi ha també una parella que sosté, una família que dóna suport, etc, però la qüestió de la lactància és una cosa que afecta la diada. Ningú més.

Ens despistem: Sí, a vegades anem tan tranquil·les amb un pit a fora sense adonar-nos-en, perquè alletem tantes vegades que a estones oblidem apujar-nos el sostenidor de lactància. Això és així! I la veritat és que té moments molt còmics!

“Et fa servir de xumet”: Aquest tipus de succió es diu “succió no nutritiva” i no és que no ho sigui, perquè a estones el nadó segueix empassant, però no és com la succió més enèrgica del principi en què no para d’empassar llet. Però també és succió, també és lactància, també és mamar. Deixem ja de comparar el pit amb el xumet perquè no té absolutament res a veure. L’assessora de lactància i IBCLC Alba Padró, ho explica molt millor que jo en aquesta foto que m’ha donat el permís de publicar aquí:

Això és el patró de succió. Per si no es llegeix bé: “Simulacre del patró de succió d’un nadó. Les seccions més llargues (en les ones verticals) corresponen a les estones de succió nutritiva. Dins d’una presa, el que més es produeix és la succió no nutritiva o de confort que marca l’inici de la presa, amb l’estimulació de la pujada de la llet, les zones de relax intermèdies en les que el nadó es recupera i descansa, i en la part final de la presa fins que aquesta s’acaba. Per contra, se solen produir un parell o tres de cicles de succió nutritiva. No fan servir el pit de xumet, tota la succió realitzada al pit és vàlida i necessària. Tota forma part d’un cicle normal de succió “.

Doncs això, a veure si va quedant clar que quan el nadó mama d’aquesta manera relaxada, tranquil·la, sense gairebé empassar, també és mamar. Que no hem de retirar-li pit, que no ens pren el pèl, que no és un gandul. És que se sent a dir cada cosa…! 🙁

I finalment. La lactància és molt bèstia a nivell emocional. Sí … a mi m’ha produït moments d’absolut plaer, d’èxtasi, gairebé, i he estat i sóc encara tan feliç alletant… Però hi ha una cara B, també. Com en tot. I la cara B és que de vegades se’t fa un món alletar, perquè estàs cansada, perquè com que et poses nerviosa, el nadó triga molt més a adormir-se i no deixa anar el pit, etc. La teta és emoció pura; de la bona, i de la que no t’agrada sentir. Per sort, almenys en el meu cas, guanyen, de carrer, les emocions belles vinculades amb donar el pit.

Us recomano:

• Si estàs embarassada, informa’t bé, llegeix, parla amb amigues que donin el pit, etc.
•  Si posts, busca un grup de suport a la lactància a la lactància que tinguis a prop i assisteix a alguna sessió, és molt útil!
• Mira l’aplicació LACTAPP i segueix el seu blog.
• Parla amb la teva mare i pregunta-li si vas mamar, què va passar, com ho va viure… explora el teu passat, la pròpia informació, la pròpia història (que ja no recordem i que necessitem que algú ens expliqui) és or a l’hora d’entendre moltes coses…! 😉
• Tingues a mà la web e-lactancia per consultar dubtes sobre medicaments i lactància, perquè no et coli ningú gat per llebre!

I tu, com vius la lactància?