La tornada a l’escola: no tot és blanc o negre

Em nego a què tot hagi de ser blanc o negre, també la tornada a l’escola. No, no ho és. Res en la criança dels fills ni en la maternitat o paternitat, ho és.

És cansat haver de sentir que o estàs en un bàndol o estàs en un altre, sigui del que sigui de què estiguem parlant.

L’altre dia a Facebook vaig penjar aquesta imatge, i vaig preguntar si teníeu ganes que tornessin a l’escola i per què… perquè sempre, en cada resposta, hi ha mil per quès, i quan els llegeixes tots, els entens tots…

Ara us explicaré els meus.

No, no saltaré d’alegria el primer dia de cole. I creieu-me quan us dic que també he tingut dies aquest estiu per fer-me l’harakiri diverses vegades, gestionant emocions tot el sant dia i bregant amb haver de treballar jo, però elles de vacances.

Sí, també hi ha hagut dies difícils però tot i així, no faré una festa el primer dia de cole.

Perquè hi ha coses que m’agraden de quan la gran no va a l’escola: s’aixeca sola, sense haver de despertar-la amb la qual cosa, està més descansada i de més bon humor. No hem de córrer tot el dia per recollir-la, ni tenir el menjar llest, ni apretar-la per sopar i anar-se’n a dormir…

A l’estiu és tot més relaxat, es respecten més els seus ritmes, les seves necessitats bàsiques,… i a estones, tot sembla fàcil. A més podem improvisar, fer coses diferents, estar més al carrer que a casa i gaudir d’un munt de coses que porta l’estiu…

No estic desitjant que el dia arribi perquè sé que hi haurà nervis, aquests nervis que a estones ho fan volar tot pels aires. Recordo les meves tornades a l’escola: m’encantava anar-hi però em posava dels nervis fins que no començava… havia de ser horrorós estar amb mi aquells dies! 😉

Peeeeerrrròòò…

A estones enyoro la rutina de què d’hora estiguin dormint i tinguem aquella estona de tranquil·litat adulta a casa. A estones enyoro el fred i que enfosqueixi més d’hora, i poder viatjar “cap endins” i tenir aquests espais d’estar a casa a la tardor.

A estones enyoro la felicitat amb la qual torna de l’escola perquè ha fet no sé què amb les amigues, o ha après A o B i n’està molt contenta.

No tinc pressa perquè comenci l’escola perquè estem ben així, però tampoc em desagrada tenir-ho a tocar.

Res és blanc o negre. No som males mares/mals pares per tenir ganes de rutina ni tampoc per voler seguir estant de “vacances”.

Cada un de nosaltres tenim les nostres circumstàncies, les nostres necessitats, els nostres ritmes, els nostres gustos.

Sí, perquè també va de gustos la cosa: si t’agrada la calor, l’estiu, la llum fins a altes hores… o si t’agrada el fred, l’hivern, la foscor a les 6 de la tarda.

I de nens: no és el mateix tenir-ne 1 que 3, o 1 de tranquil o 1 que ho és menys.

I d’entorn: no és el mateix passar-te l’estiu sense tribu, que fer-ho envoltada de familiars i amics amb qui compartir activitats, temps i nens.

Per a alguns la tornada a l’escola serà alliberadora i no els jutjo: és normal si se senten aclaparats, jo estaria igual.

Per a uns altres serà un drama i no els jutjo perquè potser saben que tindran al seu fill plorant tot el matí a l’escola i no els fa gens de gràcia. Jo estaria igual.

No som tan diferents els uns i els altres…

No frivolitzem la tornada a l’escola: amaga tantes coses, tants records (bons i dolents), tantes emocions (actuals i antigues), que reduir-ho a una batalla entre els que estan contents i els que no és, a part d’inútil, molt poc conciliador.

I el que ens falta és el contrari: molta conciliació, entre la vida laboral i familiar, i entre els uns i els altres.

Feliç tornada a l’escola!