La teva arribada

9.4.2015

Estimada Lua,

Fa dies que vaig fent el compte enrera. Fa dies que he començat a rememorar què passava a aquestes hores ara fa un any. Recordo els llocs, les persones, els moments, la situació… I crec que també recordo els sentiments, les emocions d’aquells instants en què saps que està a punt de canviar-te la vida. No saps com ni en quin grau, però saps que el que succeirà et canviarà la vida, la manera de viure i veure el món. És aquella emoció de saber-te molt a la vora d’alguna cosa molt grossa. Molt important.

Eres tu. L’emoció, l’anhel, els nervis a estones… Eres tu qui ho generava.

Algú em va dir, molts mesos abans de parir, que la teva arribada em transformaria per sempre. Jo, innocent de mi, vaig pensar que m’esperava un part natural i que aquest m’empoderaria d’una manera que no preveia. Ai… Les expectatives!

No. No era això. La teva arribada em va transformar i de quina manera. Però no pel part natural que no vaig viure i que mai viuré. Ni per un part vaginal, que tampoc vam tenir. Ni tampoc per la cessària que va resultar ser la segona. La teva arribada em va transformar perquè en el teu camí cap a mi em vas ensenyar què és viure sense por. En aquelles hores i hores bèsties dilatada gairebé completa amb contraccions espaiades només per 10 segons em vas ensenyar que jo podia amb allò i amb molt més. La teva arribada em va connectar a qui sóc més enllà del meu nom i la meva forma i no va ser sense un gran sofriment. Enfrontar-me a la por i traspassar-la. Enfrontar-me a l’esgotament i traspassar-lo. Enfrontar-me a una nova cesària i traspassar-la. Enfrontar-me a una setmana terrible a neonatologia i traspassar-la….

Tu, amb el teu posat tranquil i serè de qui tot ho sap i no es preocupa per res, em vas acompanyar en el meu camí de transformació bèstia i dolorós, desposseïnt-me (en certa manera) de qui era fins aleshores. Vaig morir, d’alguna forma, al que coneixia de mi. I vaig trobar-me de morros amb una altra dona, amb una altra mare, amb una altra filla, germana, amiga… que amb els dies va haver-se d’anar reconstruint i reconeixent.

Tu, amb la teva cara dolça, posant-ho tot sempre fàcil, em vas donar forces, motius, energia. Tu i la teva germana, empàtica i sensible, em vau emmirallar en aquest nou jo que naixia.

La teva arribada em va transformar. No com jo preveia, no com jo (en un principi) volia. I em va empoderar, i tant si ho va fer!

Viure sense por és el regal més valuós que m’han fet mai. I me l’has fet tu, Lua. Ni imaginava fins a qui punt la teva arribada em marcaria. Ni podia pensar que tant patiment tindria, alhora, coses tan tremendament bones amagades. I ara, que d’allò en fa un any, no puc deixar d’estar remoguda, sensible, nostàlgica, feliç i agraïda.

Et veig, atrevida i potent com ets i em pregunto si tu ja ho sabies tot abans d’abraçar-nos. Si sabies què passaria i per què. Et miro aquests ulls blaus que a tothom fascinen i em pregunto si en les seves aigües ja ho tenies tot previst. I em temo que sí. Uau Lua… ets tan mestra…! Tant…! Que a estones m’aclapara ser la teva mare. Ser la vostra mare és una enorme responsabilitat que m’esperona a intentar en tot moment estar a l’alçada. I quina tasca més difícil i alhora, tan enriquidora.

M’agrades Lua. M’agradaves a la panxa, acabada de néixer i m’agrades ara. I demano a la vida que ens regali molts més anys juntes. Que poguem anar creixent juntes, creixent junts tots 4.

Sento que aquells dies d’abril del 14 vam cavalcar juntes una aventura que va més enllà del palpable. Sento que em vas fer un favor, que em vas donar una empenta importantíssima per ser qui sóc ara. Sento que em vas estimar tant que va ser gràcies a tu que no vaig defallir fins arribar a bon port. Sento que no vas deixar mai de donar-me la mà. Sento una gratitud immensa de per vida, Lua. Una gratitud cap a tu, cap al que vas fer, cap a qui ets i què signifiques per nosaltres.

T’estimo més de l’imaginable. Sóc molt feliç que siguis la meva filla. Sóc molt feliç de ser la teva mare i sóc molt feliç de celebrar per primera vegada, el teu aniversari.

Felicitats preciosa!