La teoria de la zebra II

8 de juliol del 2011

Un dia us vaig parlar de la “TEORIA DE LA ZEBRA”, amb la qual em va il·lustrar un amic i quan us en vaig parlar, desconeixia que algun dia acabaria escrivint-ne la 2a part. Però davant l’allau de preguntes i preocupació de moltes dones en veure que el seu company, de nit, no es desperta ni que a casa hi caigui una bomba, he trobat interessant escriure aquesta Teoria de la Zebra II. Però abans que res, i pels que no tingueu ni idea del que us parlo: aquesta “famosa” teoria ve a dir que els homes a la nit no senten els bebès o els nens petits perquè genèticament estan preparats per, l’endemà al matí, anar a caçar la zebra i clar, si no han dormit i passa una única zebra (segons l’amic una puta zebra) per la sabana i tinguin només una fletxa per llançar-li, gairebé segur que no la cacen, i aleshores, qui és el guapo que torna a casa sense menjar per dona i fills? Heu de saber que el meu amic em va explicar aquesta teoria quan jo tot just estava embarassada i d’alguna manera, em va anar bé, perquè quan, ja amb la meva filla, veia que el meu company no es despertava amb els sorolls o els reclams de la Laia, ja no em vaig desesperar. Només pensava: “veus, això és el que deia l’Àlex… que fort… i jo que em pensava que la Teoria aquella era una tonteria!”.

Doncs bé, fa uns dies vaig tornar a pensar en la Teoria. Aquesta setmana he començat a treballar de nit i en el fons de mi pensava: “i si marxo a treballar i a la nit, la nostra filla es desperta i demana aigua o el que sigui, i ell no la sent perquè l’endemà ha d’anar a caçar la zebra?” No m’ho volia ni imaginar i la veritat és que quan vaig marxar la primera nit vaig pensar: “per favor, per favor, que la Laia no es desperti”. Però, i aquí ve l’anunci que ha de tranquil·litzar a les mares del món: els homes també es desperten quan no hi som! Sí, ho he comprovat. Quan vaig tornar a casa de treballar el pobre estava fet pols perquè havia dormit poc i malament, i no precisament perquè la Laia s’hagués despertat gaire; només una vegada per beure aigua. Però a ell, al saber-se sol amb ella a casa, se li van activar tot de microsensors que té amagats a no sé on (o que jo encara no li havia vist!) i que jo desconeixia que els homes tinguessin incorporats, i aleshores ho va sentir absolutament tot. Quan ella es movia al llit, ell ja mirava que no fos que tingués fred i la tapava. Quan sentia que mig gemegava entre somnis, ell ja mirava que no fos que l’hagués tapat massa i ara tingués calor… i així una llarga nit que va servir perquè l’endemà em fes una abraçada i em digués: “I pensar que això que he fet jo aquesta nit ho fas tu totes les nits? Uau!” (amb cara d’admiració). Suposo que devia prendre consciència de què, tenir tots aquests sensors activats fa que ja no descansis igual de bé. Però d’alguna manera aquests sensors van amb el simple fet de ser mare i mai m’han molestat. A ell, ara que ja ha fet algunes nits sol, tampoc el molesta i de fet, al matí se sent orgullós de què la nit hagi anat bé també sense mi.

Tot això per dir-vos, dones, mares, que no us preocupeu perquè si algun dia no hi sou, als vostres companys també se’ls activaran aquests microsensors que a vegades, sobretot de nit, tenen tan i tan amagats i molt probablement, ho faran tan bé com vosaltres mateixes. Relaxeu-vos. La Teoria de la Zebra existeix, n’estic segura, però que bé que es posa veure que quan no hi som, les coses van igual de bé que quan hi som. Sí, relaxeu-vos perquè estan en bones mans. En són els pares! I no podia ser d’una altra manera.