La tardor amb tu

28.9.2011

La tardor amb tu vol dir moltes coses. Per exemple, que quan pugis al cotxe deixaràs de dir allò de “Calor! Calor!” amb cara de disgust i no tindrem tants problemes per pujar-hi perquè a dins, per fi, s’hi estarà bé. La tardor amb tu també vol dir que començarà a fer més fred i que tindrem dificultats en abrigar-te! No sents mai la necessitat de portar jaqueta o mitjons, i t’encanta anar descalça sempre i per tot arreu.

Amb la tardor també arriben molts constipats i a mi em ve aquella sensació de voler esquivar-los tots, perquè no t’enxampin. També es fa fosc més d’hora i d’aquí pocs dies haurem de sortir abans perquè al parc, si hi anem gaire tard, se’ns hi farà negre nit i començarà a fer fred. És època de tornar una mica més d’hora a casa i això no sempre ens agrada, oi? Aquesta tardor t’explicarem que és el moment en què cauen les fulles dels arbres tot i que als plataners del nostre barri això els ha passat durant tot l’any i ens has vist escombrar-les i maleïrles diverses vegades els últims mesos… No sé com ho farem per explicar-te que això, de fet, no és gaire normal…

També arribarà un dia que em sentiràs dir al teu pare allò de: “quin dia anirem a la Garrotxa?” (sempre ho proposo jo) perquè és una cosa que m’encanta, anar-hi a la tardor. Perquè els colors són fantàstics, perquè el bosc fa aquella olor d’humit que em recorda a les meves anades a buscar bolets amb els meus avis de quan era petita… I parlant de bolets, amb la tardor ens farem un tip de menjar-ne. No gràcies als teus pares, ja t’ho dic ara, que ens costa distingir un bolet comestible d’un que et pugui dur directament a l’hospital, sinó gràcies al teu besavi, que en això n’és un crack i si estem de sort, en podrem menjar un munt de dies!

Amb la tardor també sé que em passarà d’aquí no gaire allò de “merda! La roba d’abrigar ja no et va bé, corre, Laia, que no tenim cap jaqueta per posar-te i fa fred!!!”. La teva mare no ha estat mai gaire previsora en aquestes coses… Sí, no sóc de les que per rebaixes ja calculen com seran de grans els seus fills al cap d’un any per comprar-li aquella jaqueta 20 euros més barata. No ho sé fer, jo això, no ho he sabut fer mai!

T’asseguro ara que durant aquesta tardor també ens sentiràs a dir amb el teu pare: “a veure quin dia comencem amb els regals de Nadal i així després no hem de córrer”. Has de saber que ho direm, però que no ho farem, i el dia 20 de desembre, si no és el 23, haurem d’efectivament, córrer, per trobar el regal suposadament idoni per a cada membre de la família… això sí, jurant i perjurant que mai més ens tornarà a passar i que l’any que ve, ho comprarem tot a la tardor!

Amb la tardor sortirem menys a fora, perquè hi haurà dies que plourà i seran d’aquells que costaran de passar perquè ens avorrirem, i que tant tu com jo estarem desitjant que arribi el teu pare de treballar i ens “distregui” una mica, perquè el nostre dia haurà estat “passat per aigua”… Haurem de tornar a fer la “ronda de cases” amb les nenes i els teus amics, perquè alguns dies no ens vindrà de gust anar al parc, perquè estarà tot moll, o perquè farà fred… Això ja ho fèiem la tardor passada, te’n recordes?

Però sobretot, des que tu hi ets, la tardor també significa vacances… marxarem uns dies, que nosaltres encara no n’hem fet! Amb la feina del teu pare, anem sempre fora de “temporada” però també té el seu punt, oi, fer-ne ara? Serà tardor i podrem estar junts, hores, i hores… tots tres, un dia, i un altre… M’és igual si plou, m’és igual si fa fred… tu ja ho saps que el fred ens agrada…

Ah, i me n’oblidava; la tardor també significa que falta menys per veure els primers flocs de neu al Pirineu. Que falta menys per anar a xafar-la, a esquiar-la, a tocar-la, a meravellar-nos amb la seva bellesa, amb el seu silenci… Fa uns dies que quan et diem que ja és tardor ens dius que just després ve l’hivern i hi afegeixes: “faré boletes de neu”. Doncs això, Laia, que ja falta menys!