Part

La salut del sòl pèlvic. Entrevista a Mònica Casas.

Avui us porto al blog una persona que m’estimo molt. Ens coneixem des dels 4 anys i hem viscut moltíssimes coses juntes. Es diu Mònica Casas i és una de les amigues més importants de la meva vida, però el que ens importa avui és que és una fisioterapeuta excepcional i a més, està especialitzada des de fa 15 anys en sòl pèlvic.

Justament per això volia fer-li les preguntes que veureu a continuació, perquè hi ha tant desconeixement sobre aquest tema, que crec que ens anirà molt bé a totes conèixer més coses sobre aquesta part tan important del nostre cos.

– Mònica, gràcies per acceptar la invitació de participar en el meu blog… Suposo que no he dit extrany, oi? El sòl pèlvic segueix sent una zona amb molt desconeixement per part de tots….

Hola Miriam, gràcies a tu per proposar-m’ho, perquè si és cert que segueix sent un terreny molt desconegut i menystingut si tenim en compte de l’esforç que ha de fer diàriament cada vegada que ens mantenim dempeus. I és que sosté tot el pes de les nostres vísceres ( bufeta, matriu i intestins), més la gravetat i les pressions que exercitem diàriament quan parlem, riem, tossim, esternudem o agafem pesos…

En cadascun d’aquests esforços diaris, es produeixen augments de pressió interns que es transmeten a través del diafragma impactant directament sobre l’abdomen. Aquest, si gaudeix de bona salut, absorbeix el 90% de l’impacte i, el 10% restant s’encarregarà d’absorbir-ho el nostre sòl pèlvic…

Així que poca broma….

Començo així perquè us adoneu de la importància de què hi hagi una bona sinergia o cooperació entre l’abdomen i el nostre sòl pèlvic… Dit d’una altra manera: no serveix de res que ens obsessionem a recuperar el nostre abdomen prescindint del nostre sòl pèlvic o viceversa. Un depèn de l’altre.

– Quina salut diries que té el sòl pèlvic (generalitzant) de les dones al nostre país? És una zona que ens hem cuidat o més aviat al contrari?

Encara que si és cert que el nostre sòl pèlvic per fi ja forma part de la nostra anatomia, queda encara molt per descobrir, entendre i prevenir…

De fet hi ha, generalment encara, el xip que si Concha Velasco amb l’estupendísima que és pot confessar públicament que té pèrdues d’orina, doncs ja està, nosaltres també….

El missatge de què tenim pèrdues d’orina perquè envellim és erroni… Si tenim pèrdues d’orina és simplement perquè el sòl pèlvic ens adverteix que hi ha alguna mancança… Que alguna cosa no va bé.

Cal saber escoltar-ho i acudir a l’especialista i saber exposar-ho amb naturalitat, sense tabús, sense vergonya i fugir de la resignació o de la resposta de “és normal”…Que sigui “habitual” és molt diferent al fet que sigui normal….

Un molt bon exercici de prevenció i consciència corporal que podem traspassar a les nostres filles quan ja són adolescents és aprendre a integrar el seu sòl pèlvic…. La consciència corporal d’aquesta part del seu cos les reafirmarà com a dones, i les prepararà per afrontar un bon suport durant la gestació i durant el part, un expulsivo eficient

Ara us explicaré una anècdota: a Xina, quan les nenes tenen la regla, les seves mares els regalen una boles xineses perquè siguin unes bones Geishas al llit… Exerciten el seu sòl pèlvic des de petites amb aquesta finalitat.

Arran d’això, s’ha vist que a la Xina les dones es recuperen estupendament dels parts, tenen uns expulsius ràpids i eficaços i no existeix pràcticament la pèrdua d’orina. Tot això perquè aconsegueixen arribar a l’embaràs amb un sòl pèlvic com el quádriceps de Messi! 🙂

– Què ens recomanes per quan acabem de parir?

El que jo recomanaria seria una revisió específica per un especialista perquè pugui determinar l’estat tant de l’abdomen, diafragma i sòl pèlvic després del part.

L’embaràs genera un canvi estructural inevitable tant si aquest acaba en cesària com en part vaginal. Per això és important personalitzar cada necessitat de forma individualitzada.

Podem trobar-nos cicatrius doloroses, contractures musculars per fatiga o sobre-esforç també derivades d’un part traumàtic. O bé descens de vísceres, pèrdua de to muscular…. És per tot això que no convé enfocar la recuperació post-part d’una única manera i globalitzada doncs correríem el risc de no ser eficients en la recuperació o perjudicar el sòl pèlvic.

– Quan podem començar amb els exercicis de Keggel?

Com ja t’he dit, no sempre són beneficiosos. Dependrà de si el sòl pèlvic està o no contracturat. Si no ho està, l’ideal és començar-los 24 hores després del part per poder activar el sòl pèlvic i preparar-lo perquè torni a actuar de suport quan la mare torni a incorporar-se.

– I amb els abdominals hipopressius? Quan començar i per què?

Pel que fa als hipopressius, cal començar-los just després de la quarentena que és quan la matriu recupera la seva grandària natural. Mentre no comencem, és bo tenir un control actiu de la faixa abdominal, estrenyent l’abdomen cap a dins, el que les nostres àvies tan sàvies ens deien “amaga panxa”.Hauríem d’evitar les faixes abdominals post-part doncs desactiven i descomprometen la musculatura abdominal de forma instintiva i natural provocant mes atròfia muscular.

– Hi ha algun esport que per a la salut del nostre sòl pèlvic, les dones hàgim d’evitar?

La nostra anatomia no està dissenyada per a rebre impactes. Tots els exercicis d’impacte (saltar, córrer, pàdel, etc. ) fan mal la salut de les nostres articulacions de les extremitats inferiors i evidentment també del nostre sòl pèlvic.

Tampoc aquells exercicis hiper-pressius (on mantenim una apnea durant un esforç concret que provoca un descens del nostre diafragma) com per exemple spining o la postura típica en fer els abdominals apujant cames i tronc si aquest es fa sense aspiració.

– Què és el dolor pèlvic crònic?

S’entén per dolor pèlvic crònic aquell dolor que conviu amb nosaltres de forma mantinguda en les nostres activitats diàries durant més de 6 mesos d’evolució.

La causa d’aquest dolor acostuma a ser per contractures instaurades en el nostre sòl pèlvic provocades per traumatismes directes (parts traumàtics, caigudes d’impacte directe…) bé per infeccions recurrents d’orina o vagina que comporten l’ús d’antibiòtic constant (aquest provoca una alteració i irritació de la mucosa del múscul del sòl pèlvic i en ocasions respon contracturant-se), etc.

L’altre factor majoritari és l’estrès, afectant aquí tant a homes com a dones. La convivència mantinguda entre l’estrès (angoixa, ansietat…) i l’esport d’impacte provoquen una sobrecàrrega muscular provocant una reacció espàstica de manera que aquest roman contret tant en repòs com durant l’esforç.

Depenent d’on s’instaura la musculatura provoca una simptomatología concreta (alteracions o dolors miccionals, alteracions sexuals com dolors durant la penetració, dolors durant l’ejaculació o des-erecció…, dolors en asseure’ns, alteracions defecatòries, com a dolor a l’anar de ventre, restrenyiment, o sensació de pilota de golf en l’anus.

– Quins motius poden desencadenar-lo? Haver forçat al nostre fill en etapa de control d’esfínters (renyar-lo si se li escapa el pipí, etc) té conseqüències per al seu sòl pèlvic?

En un context de respecte i sentit comú acompanyant el nen en el procés de control d’esfínters, no hi ha cap conseqüència per al sòl pèlvic.

Però clar, si al nen que no està preparat per controlar esfínters el renyem o l’humiliem cada vegada que se li escapa el pipí, aquesta situació desagradable farà que aquesta zona del sòl pèlvic molt probablement es tibi i es contracturi. I podria tenir conseqüències, clar.

Vull afegir també que el “mal hàbit” durant l’horari escolar condiciona la nostra funció vesical. És a dir, el no permetre anar al lavabo als nens durant la classe, sovint fa que el nen acostumi a la seva bufeta a buidar-se amb menys freqüència de la qual hauria.

Una bufeta “normal” hauria de tenir una freqüència miccional de 2-3 hores i sovint trenquem aquest hàbit saludable ja des de petites. No és bo ni acostumar-la a buidar més sovint ni tampoc sobrepassar aquestes 3h ja que fem una bufeta gran, amb més pes del necessari sobre el nostre sòl pèlvic i pot, a la llarga, propiciar-ne el descens.

– Què recomanes que faci una dona que després d’un any o dos del seu part encara sent dolor durant la penetració en les seves relacions sexuals?

Mai una relació sexual ha de ser dolorosa, ni tampoc una revisió ginecológica. Si és així, hem d’advertir-ho i no ometre-ho ni resignar-nos a conviure amb això.

Perquè a més, lluny de resoldre’s de forma espontània s’aguditza. A part de repercutir òbviament a nivell de problemes de parella, hem de consultar-ho amb l’especialista de referència ja sigui ginecòleg, llevadora o fisiterapeuta especialitzat.

Si la causa d’aquest dolor és muscular o per cicatriu rígida, amb el tractament apropiat té solució.

– Què li recomanaries a una dona que vol tenir un fill en qüestió de sòl pèlvic? Hi ha alguna cosa que hagi de fer?

En cas de no presentar contractura, és molt favorable que faci exercicis de kegel diàriament per preparar el seu sòl pèlvic i adequar-ho a un bon suport durant la gestació i afavorir l’expulsiu arribat el moment.

De la mateixa manera, treballar bé la seva musculatura abdominal, quan més to abdominal més capacitat de suport a nivell anterior, menor risc de diástasi abdominal i major recuperació postpart

– És necessari un control del nostre sòl pèlvic a mesura que anem envellint?

Si clar, el nostre ginecòleg o llevadora és el que determinarà l’estat d’aquest i podrà advertir si hi ha descens d’alguna estructura, contractura o flacidesa….de manera que actuant de forma preventiva evitem renunciar a envellir amb qualitat de vida.

– Per què et vas interessar per aquesta zona fa tants anys?

Quan vaig acabar la carrera fa ja….bufff 16 anys😯… vaig entendre que havia d’especialitzar-me per aprofundir bé en el meu treball.

En aquella època, durant la carrera, no existia la formació d’obstetrícia o sòl pèlvic però sí que es començava a parlar de postgraus i màsters una vegada finalitzaves la carrera. Vaig entendre que formar-me en això em donaria l’oportunitat d’especialitzar-me en alguna cosa nova i així poder-me diferenciar dels meus companys.

El que ignorava aleshores era que gaudiria tant amb aquesta feina i m’hi sentiria tant a gust. En ser tan verge aquest tema, em permet aprendre una mica cada dia, superar-me constantment i esforçar-me a entendre el perquè el sòl pèlvic requereix aquest tracte tan especial.

– Gràcies Mònica per accedir a contestar les meves preguntes i posar una mica de llum en aquest tema tant desconegut, encara ara, del sòl pèlvic. Als lectors, si la voleu trobar, té la consulta a Granollers, i trobareu tota la informació a la seva web solpelvic.es

Gràcies a tu, Míriam, ha estat un plaer.

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comentari *

Nom *

Correu electrònic *

Lloc web

Información básica sobre Protección de Datos

Responsable: MIRIAM TIRADO TORRAS
Objetivo: Publicar el comentario en relación a la noticia.
Legitimización: Consentimiento del interesado.
Dirección: No se prevén cesiones, excepto por obligación legal o requerimiento judicial.
Derechos: Acceso, rectificación, supresión, oposición, limitación, portabilidad, revocación del consentimiento. Si considera que el tratamiento de sus datos no se ajusta a la normativa, puede acudir a la Autoridad de Control (www.aepd.es).
Más información: https://www.miriamtirado.com/politica-de-privacidad/