LA MEVA SELECCIÓ 2012

30.12.2012

Com ja vaig fer l’any passat, amb el final d’any us porto la meva particular selecció de posts d’aquest any que s’acaba. Amb cada un, veureu que us explico el per què. N’hi ha que els he escollit pel contingut, d’altres pel moment en què vaig escriure’ls, d’altres pel record que em porten… No m’ha estat gens fàcil fer la tria: escriure diàriament de dilluns a divendres fa que n’hi hagi una gran quantitat i d’altra banda… cada text és una part de mi, d’alguna forma,… és com si et pregunten “a qui t’estimes més, al papa o a la mama?” 😉

Però bé, dit això, aquí teniu la meva selecció:

EL NEN DEL SEGON: Tornava de la feina i mentre conduïa cap a casa em va anar venint cada paraula. No podia esperar a arribar i posar-me a escriure. La història del nen del segon m’havia remogut tant, per enèssima vegada, que necessitava cridar-ho als quatre vents. Un post no exempt de polèmica.

EL SECRET DE LA LACTÀNCIA MATERNA: Aquest és un post que m’estimo, així de clar. Una companya bloguera em preguntava què podia fer perquè la seva lactància fos un èxit. Tothom l’aconsellava i jo vaig intentar donar voltes sobre què li podria dir, com podia ajudar-la, i sobre quin devia ser el secret de la lactància materna. Vaig escriure el post per ella i per a totes les dones, perquè entenguem que moltes vegades el més important és el que no ens permetem fer: fluir.

SOM HEROÏNES: Un post alegre, positiu, que vaig escriure pensant en totes nosaltres, mares, que fem tantes coses sense ni adonar-nos-en que hem oblidat, gairebé, que som autèntiques heroïnes. He de dir que, en el seu moment, va agradar moltíssim! Les dosis d’optimisme i alegria són molt ben rebudes en els temps que corren! 😉

L’EMBARÀS NO ÉS UN TRÀMIT: Un post reivindicatiu d’aquesta etapa, de la importància que té. Seguint en la línia de l’anterior, un post que vol recordar com n’és d’important gestar i fer-ho amb tota la consciència, presència i pau que ens sigui possible. A vegades sembla que estar embarassada és un pal, una murga, un agobi… que s’acabi ja. Doncs no. És un temps importantíssim pel nostre bebè, permetem-li omplir-se de tot aquest temps amb el màxim de comfort, sensibilitat i consciència possibles.

L’HOME PARE : Un post sobre la paternitat, sobre els canvis que experimenten molts homes quan esdevenen pares i sobre com, al llarg del temps ha anat canviat el paper dels homes-pares.

EL VINCLE PATERN: Un altre post sobre pares homes i sobretot, el seu vincle amb els fills. Un post que vaig fer amb tot l’amor del món cap al meu home, cap a la meva filla, i cap al seu vincle, que per mi és sagrat.

LES TEVES MANS: un post que gairebé tinc present cada vegada que la meva filla em dóna la mà pel carrer, o a casa. La sensació de prendre consciència de com es va fent gran a través de la seva mà m’encanta. Adoro les seves mans. I pel que vaig veure en el feedback d’aquest post… no són la única que adora les mans dels seus fills!

DIA MUNDIAL DEL SON FELIÇ, TRENQUEM CADENES: Un post reivindicatiu, que va formar part d’una campanya que moltes mares blogueres vam emprendre a la xarxa per reclamar la importància de respectar els ritmes del son dels nostres fills. Per reclamar que s’aturin els mètodes d’”ensinistrament del son”, per dir que no volem que més nens i nenes plorin sols en una habitació perquè els seus pares han decidit que d’aquesta manera aprendran a dormir tota la nit.

PARAR: un post que no té veure només amb la maternitat sinó amb la vida. Un post que em va venir paraula per paraula en plenes vacances, mirant el mar.

ELS REPTES DE LA CRIANÇA: aquest és dels últims. Un text més llarg de l’habitual però que vaig creure necessari escriure. Estic contenta del resultat, del contingut, i del feedback rebut.

ELS GELOS, COM ABORDAR-LOS: en la línia dels “reptes de la criança”, un post també que vol ser una eina útil per les parelles que estan a punt de ser pares d’un segon fill o de parelles que, ja amb dos fills, tenen problemes per entendre o gestionar la qüestió dels gelos entre els germans.

AMOR INFINIT: No hi podia faltar un post d’amor profund, d’amor infinit cap a la Laia 🙂

Aquest any 2012 va ser especial també perquè va néixer el nou disseny del blog, amb domini propi i amb noves seccions. Una d’elles ha estat els Contes per Adults, una secció que té molt èxit. De tots els contes publicats des del juliol, que és quan vaig inaugurar aquesta secció, em quedo amb el meu preferit:

PER L’EXISTÈNCIA: Un conte que recordo perfectament quan i com vaig escriure. De matinada, un dissabte i sense ni adonar-me’n, vaig començar a plorar. Escrivia i plorava, tot alhora. Li tinc un especial apreci.

I també ha estat un any en què he fet 3 entrevistes i no n’escullo una sinó que us les recomano, de tot cor, totes tres. Si alguna us l’heu perdut, us recomano recuperar-les, crec que valen la pena i que us poden ser útils en la criança dels vostres fills.

LA IMPORTÀNCIA DEL VINCLE, amb Àngels Torras, vídeo de 13 minuts.

PATERNITAT CONSCIENT, amb Alejandro Busto, entrevista que podreu llegir.

ELS LÍMITS DE LA CRIANÇA, amb Josep Maria Garcia, entrevista d’àudio de 30 minuts i que també he transcrit.

I feta la selecció… què més? Doncs desitjar-vos un bon any 2013. Que pogueu estar connectats, conscients, en pau i feliços. Que pogueu “parar”, com deia en aquell post, i trobar-vos. En els temps que corren, és importantíssim, vital, diria jo, fer aquest exercici.

Pel que fa a mi, desitjo un 2013 amb molts més textos, amb moltes ganes d’escriure i temps per fer-ho. Amb idees per poder-vos anar fent, si puc, la criança dels fills una mica més fàcil. Per poder-vos, si puc, emocionar. Perquè ressoneu amb mi amb cada paraula. Perquè continueu amb mi… a flor de pell.

Una abraçada a tothom. Bon any i gràcies per ser-hi.