La Lua ja és aquí

26.4.2014

Una entrada breu per anunciar-vos que la Lua va néixer el 10 d’abril, un dijous poc després de les 16 de la tarda… Va néixer després de moltes hores de part (no dic quantes perquè en el fons, no té cap importància) i d’intentar-ho tot perquè sortís vaginalment. Però no va poder ser. El part que jo volia no va poder ser i la Vida em tenia preparats altres plans. Aquella tarda de dijous em feien la 2a cesària de la meva vida, altra vegada, necessària. Però aquesta vegada alguna cosa canviava i aconseguíem estar tots tres junts en el postoperatori, amb la Lua pell a pell, primer amb el seu pare, i just després amb mi. Em mirava amb aquells ulls oberts, ulls de persona que ho sap tot. No la vam sentir plorar de tota la tarda. Només estava desperta, activa, pacient, serena. Va reptar fins al mugró i va començar a mamar. Eufòria absoluta, després de tantes hores de treball de part, després d’una segona cesària…

Però hores després passaven moltes altres coses i no tan agradables que us aniré explicant els propers dies. De tot plegat només fa 15 dies i encara no ho he pogut ni processar. Ho aniré fent i espero que l’escriptura m’hi vagi ajudant. Ja us dic ara que els propers textos que escriuré aniran sempre del mateix; de la tremenda experiència que hem viscut aquestes últimes setmanes. Però ja d’entrada us dic el final: feliç.

Gràcies a tots els que ens heu enviat ànims, als que heu pensat en nosaltres. Ara ja em tornareu a trobar aquí, A FLOR DE PELL, en la mesura que la Lua em deixi alguna mà lliure per escriure a l’ordinador. Sóc feliç de tornar a escriure i de tornar a compartir. I sobretodo, de tornar a ser mare d’un bebè que em té el cor robat de per vida. Llarga vida a la Lua!!! 🙂

La Lua em reclama. Una abraçada a tots i totes!