La intuïció i com augmentar-la

2.7.2012

La intuïció és aquella cosa fantàstica tan difícil de definir però que tothom reconeix quan la sent. És allò que fa saber, quan busques pis, quin serà el teu. És allò que et diu que un projecte que estàs intentant tirar endavant no funcionarà o que demà no és un bon dia per fer quilòmetres en cotxe. No saps per què et passa, no saps què és, no hi trobes explicació… però existeix i t’atrapa d’una manera que no pots ignorar-la.

D’intuïció n’hi ha de moltes menes. Diuen que les dones en tenen molta; intuïció femenina. Però no crec que això, la intuïció, ens pertanyi més a uns que als altres per qüestió de sexe, sinó que del que de debò depèn és de la connexió que tinguem amb nosaltres mateixos.De si estem presents. De si el fil que ens uneix amb allò més subtil, amb allò més immaterial i inexplicable però real alhora, s’ha trencat o no.

Els nens en tenen molta perquè viuen el present. Els nens “saben” gairebé sense que els pares els hagin explicat res. Saben que hi ha un fill a la panxa de la mare encara que els pares hagin guardat el secret amb pany i forrellat. Saben que l’avi està malalt encara que ningú n’hagi dit ni una paraula. Els nens estan connectats al present d’una forma tan intensa i viva, que la intuïció simplement es manifesta en moltes més ocasions i situacions que en els adults.

La fama de la intuïció femenina crec que és perquè el cicle menstrual, els canvis hormonals que encara que no vulguem ens lliguen a la lluna i a la Terra, ens connecten a allò més profund. Si estem atentes, la intuïció es pot multiplicar per tres. Si estem presents, connectades, intentant no fugir d’un cicle que ens fa moure, que ens connecta a un llinatge, a una història de milers i milers de dones molt abans que nosaltres… veurem com la intuïció es manifesta.

Però si hi ha un moment en què la intuïció estén més les ales és en la maternitat. Perquè l’embaràs, el part i el puerperi són tan intensos i trencadors, a voltes, i alhora tan especials i meravellosos, que ens connecten inevitablement al que som de veritat. Ens connecten a l’essència perquè la maternitat ens connecta a l’amor. L’amor cap al nostre fill que viu el present i que, de la mà, ens hi porta sense ni adonar-nos-en. Ens ensenya que els plans no compten, que només importa l’ara i l’aquí. Només importa aquest moment en què es descobreix la mà dreta, i després l’esquerra. Només importa aquest moment… I això, la connexió profunda i ancestral amb els nostres fills fa aflorar una intuïció que a vegades crèiem desapareguda. És la intuïció de les mares que saben, molt abans de sentir tossir el seu fill, que alguna cosa no va bé. Aquella mateixa que passats molts anys, fa que una mare sàpiga que al seu fill li n’ha passat alguna de grossa, malgrat estar-ne a milers de quilòmetres de distància i malgrat no haver rebut cap trucada anunciant-li-ho.

Perquè tot va al mateix pack, gairebé. El present, la intuïció, el vincle, l’amor, l’obertura i la disponibilitat. El ser-hi i ser-hi plenament. El connectar-nos a aquest moment d’amor profund que es desplega i fer-ho sense por.

Si m’estàs llegint i ets home, dona, amb fills o sense… no renunciïs a aquest tresor que tu també tens i que es diu intuïció. Segur que la sents si et pares a escoltar-la. Aprèn a confiar-hi sense por. Connecta’t a tu… i no pensis, no pensis res. A mesura que vagis estant més present, més connectat, més arrelat a l’ara i aquí t’adonaràs que alguna cosa et guia i et fa la vida molt més fàcil. És la intuïció. No deixis escapar-la!