La inauguració

23 de Febrer 2011

Em fa molta il·lusió i cert pànic (per què negar-ho) inaugurar avui aquest blog. Tinc la ferma convicció que els primers anys de la nostra vida són els fonaments del que, més endavant, esdevindran cases més o menys sòlides, més o menys fortes i segures. Però malgrat això, crec que és una etapa sovint poc valorada, poc tinguda en compte, poc escoltada. Més d’una vegada he sentit “fins que el nen@ no té un any, és molt pesat… després ja és més divertit, perquè fan més coses”. Fins que no “fem”, no se’ns valora, i un bebè fa relativament poques coses i la majoria de vegades, sobretot quan és molt petit, simplement “és”, i “és” el que pot, o el que el deixem.

Passen els anys i aquells bebès amb uns fonaments dispars (alguns sòlids, altres amb esquerdes a punt de fer esfondrar tot l’edifici) esdevenim pares i mares. Més d’un cop i de dos, el naixement d’un fill acaba sent com un terratrèmol que fa moure els fonaments fins i tot als que es creien tenir-los sòlids i segurs. I… arriba la criança, que és llarga, i que pot ser un temps importantíssim d’aprenentatge o una tortura que mai s’acaba. Si el nostre edifici es va esfondrar en el terratrèmol, segurament el nostre bebè començarà a construir també una casa mig torta que, si hi ha sort, no caurà, però tampoc estarà mai del tot assentada.

I així el cercle es perpetua i continua una generació, i una altra, i una altra…

He arribat aquí després de tenir una adolescència envoltada de bolquers (em van arribar tres germans en menys de 2 anys de diferència), de tenir una mare durant vint anys dedicada a l’acompanyament de parelles en el procés d’esdevenir pares i mares, i de -fa un any i mig- jo mateixa convertir-me en mare d’una nena. Tot plegat, i per dir-ho d’alguna manera gràfica, no m’ha deixat escapatòria i he decidit emprendre aquest viatge per la maternitat i la criança, i compartir-lo amb els que em vulgueu acompanyar. No duc cap bandera ni vull convèncer a ningú de res. Parteixo de la premissa que tots els pares i mares volem el millor pels nostres fills.

Estàs davant d’un blog que recull textos que he escrit en el procés de buscar, gestar, tenir i criar la meva filla. Alguns són de fa anys, d’altres d’ahir mateix. En tots els casos, textos escrits A FLOR DE PELL en aquesta etapa meravellosa que tinc el plaer de viure.

Benvingut/da!