La fórmula màgica de la criança: distancia’t del resultat

T’agradaria que al teu fill li agradés sortir a caminar a la muntanya tant com a vosaltres? T’agradaria que gaudís tant com tu de poder parlar en anglès? T’agradaria que li apassionés com al seu pare la música i toqués algun instrument?

Si has respost “sí” a alguna d’aquestes preguntes, aquest post és per a tu.

A vegades, com pares, busquem fórmules màgiques que ens facin aconseguir uns resultats, uns objectius… Desitgem el millor per als nostres fills i desitgem compartir-ho amb ells.

Sense voler i amb la millor de les intencions, de vegades projectem les nostres esperances i desitjos en ells.

Però concretem:

Al meu marit i a mi ens encanta esquiar, és el nostre esport preferit. Jo en vaig aprendre a gràcies a ell. No perquè ell volgués que jo esquiés sinó perquè a ell li agradava tant i ho feia tot tan fàcil (si vols venir, fantàstic, si vols que te n’ensenyi, fantàstic, si no, no passa res, si t’avorreixes, no vinguis, si… el que vulguis) que em va començar a agradar.

Ell m’explicava el que sentia quan esquiava i l’hi veia a la cara. M’ho feia fàcil i m’ho feia passar bé. És clar que segurament preferia que jo n’aprengués, però era més poderós el seu desig que jo fes el que em vingués de gust. “Prefereixo que no ho facis a què li agafis mania”, em deia.

I així, a poc a poc em va anar agradant, fins avui, que és l’esport que més m’apassiona.

Un dia vam tenir a la nostra primera filla i, com sempre, vam començar a anar a la neu. Podríem haver-li calçat uns esquís als 2 anys, però no ho vam fer. Ho haguéssim pogut fer als 3 i tampoc ho vam fer. I als 4. I apuntar-la a cursets cada dia. I no.

Anàvem a la neu i un dels dos esquiava mentre l’altre s’ocupava d’ella. Jugàvem a la neu, i estàvem allà el temps que ella era desitjava. Quan en tenia suficient (de fred, o neu, o sol, etc), prou.

Un dia ens va dir que ho volia provar i, quina sorpresa, li va encantar. Avui esquia perfectament només perquè l’interès i el desig ha sortit d’ella mateixa. Sense presses i sense forçar.

És clar que estem contents de poder esquiar junts, però sabíem que el fet que no li agradés entrava també en els plans i no passava res.

Amb la nostra segona filla hem fet el mateix: anem a la neu però no esquia, ni li calcem esquís si ella no ho demana (i no ho demana). Juguem, fem ninots de neu i guerres de boles de neu, i procurem riure molt. Res més.

Ens distanciem del resultat: potser a ella també li agradi o potser no. Ella no és nosaltres. Ella potser tindrà altres interessos i estarà bé.

De moment, l’únic que fem és gaudir del temps junts en un lloc, la muntanya, que ens agrada. La resta, qui sap.

Per això avui et porto aquesta fórmula “màgica”:

Distancia’t del resultat. Adona’t de quan estàs desitjant molt alguna cosa respecte als teus fills i observa si és un desig teu o si el desig neix del teu propi fill.

Tingues en compte que com més els pressionis per fer alguna cosa, menys interès tindran en fer-ho. Quan alguna cosa no neix de la llibertat, de la curiositat, l’interès, del desig genuí propi, normalment no és alguna cosa amb el que gaudeixis DE VERITAT.

Vols que aprengui anglès? Doncs no li l’atabalis amb l’anglès. Si gaudeix anant a classes, fantàstic. Però si no, si s’avorreix, si no li interessa, si et troba a faltar quan està allà, si la professora/or no connecten amb ell, esborra’l, ja hi haurà temps que aprengui anglès quan realment senti que vol fer-ho.

Vols que li agradi caminar per la muntanya? Doncs no li t’atabalis amb que camini per la muntanya. Aneu-hi i passar-vos-ho bé. Aneu-hi però si no vol caminar, porta’l a coll o feu jocs al prat. No el forcis a caminar si no vol, perquè aconseguiràs l’efecte contrari: que un altre dia et digui que a la muntanya no hi vol anar.

Sigues natural i explica-li com t’agrada saber parlar anglès, caminar per la muntanya o el que sigui, però sense esperar res. Sense importar-te si un dia es converteix en alpinista o parla anglès de Harvard.

Només preocupa’t de què sigui feliç. Tingues molt clar quines expectatives tens, si les tens i per què. Deixa que sigui feliç i que sigui lliure.

Des d’aquesta llibertat, tot el que faci ho farà apassionadament, aprendrà apassionadament i serà feliç fent-ho. Perquè haurà nascut del seu desig genuí. No li ho robem.