Pol, el protagonista de “La font amagada” diu al seu pare: “Jo no et vull fer feliç. Vull que ho facis tu”. (i no faig més spoiler).
És esgotador sentir que tens la responsabilitat de fer feliç el teu pare, la teva mare, etc. Sentir que si no els complaus, ja no estan contents. Que si no estàs bé, s’ultrapreocupen i es posen més tristos que tu.
És un pes que sovint carreguem els nostres fills/es, com si els diguéssim de forma inconscient i sense adonar-nos “fes-me feliç, complau-me, compleix les meves expectatives i projeccions, omple’m aquest buit que no puc omplir jo”.
I aquí hi ha la clau: només ens omplim de veritat (del que sigui) quan ve de dins.
Això és el que vol el Pol: que el seu pare s’ompli, el descarregui i que junts puguin celebrar-se, compartir-se i gaudir de la vida.
La veritable felicitat neix sempre en tu 🙌
“La font amagada” el tens en castellà i en català i està disponible a totes les llibreries físiques i online. Tant de bo us agradi i us ajudi.
Tant de bo ressoni 🧡