Ja no hi confio

18.11.2011

Demà passat hi ha eleccions generals i jo formo part d’aquell grup de persones (em sembla que bastant nombrós) que encara no sabem què farem ni, si votem, a qui. I no per desconeixement dels programes electorals, ni per indiferència del món de la política o per desídia. No. Si encara estic en el grup dels indecisos és per decepció. Perquè jo era de les que volia votar i hi anava convençuda que fer-ho era important. Hi anava feliç, esperançada perquè aquells qui votava encara creia que podrien fer alguna cosa perquè tot plegat, anés millor. Era de les que no em perdia la nit electoral i feia zàpping compulsiu per intentar no perdre’m res i escoltar què deia aquest i aquest altre. Però ja no sóc així, perquè m’han decebut tantes vegades, m’han promès tantes coses que no s’han complert mai, m’han enganyat tantes vegades que ho sento, ja no confio en cap d’ells. D’aquests que, diuen, ens representen.

La política, en el fons, s’assembla bastant al món dels nens petits. Si tu al teu fill el deceps una vegada i una altra, si l’enganyes anant i tornant… potser al principi li costarà deixar de creure’t però sens dubte arribarà un dia que ja res del que diguis tindrà valor per a ell. Haurà deixat de confiar en tu i de creure en el que dius, i això és el pitjor que li pot passar a un pare o a una mare. Suposo que també és el pitjor que li pot passar a un polític.

A més de decebuda també estic enfadada. Perquè resulta que demà passat és el meu aniversari; sí, el dia 20 de novembre, sí, el dia que va morir Franco. Per si no en tingués prou amb recordar cada any, que el mateix dia en què vaig néixer és l’aniversari també de la mort del dictador (veient la seva cara a diaris i televisió), a més a més, aquest any hi ha eleccions generals. El mateix dia. I encara no sé a qui votar, ni si fer-ho. Però m’he proposat una cosa; no me l’esgarreran. No m’esgarreran el dia, ni amb els seus resultats, ni amb les seves promeses o suposades victòries perquè (us hi heu fixat que a vegades sembla que no hagi perdut ningú?). El que no sé és com ho faré; però per començar, no encendré la TV. Que ja en tinc prou tot l’any com perquè a sobre, m’hagin de tirar enlaire també el dia del meu aniversari! Això sí que no!