Indignada. Habiba i l’hora de lactància

Al·lucino, la veritat. Dimarts us explicava el cas de la Habiba i el rebombori que hi havia hagut a la xarxa i en concret, als blogs de mares i de pares per aconseguir que aquesta noia i la seva filla de 15 mesos deixin d’estar separades d’una vegada. Doncs bé, el tema no ha acabat; precisament dimecres se’n feia ressò el diari EL PAÍS que, per cert, linkava als nostres blogs de maternitat. Però l’al·lucinada més gran m’ha arribat avui a través de Twitter: resulta que una tècnica de l’Institut Madrileny del Menor i la Família que porta el cas ha ofert a la Habiba verbalment “una visita d’una hora setmanal a la seva filla per mantenir la lactància”. Davant la insistència de la mare per estar amb la seva filla i la de la presidenta de la Fundació Raíces que li ha dit que era evident que no tenien ni idea de lactància materna, han respost que valoraran un règim de visites més ampli.

No és que no tinguin ni idea de lactància materna, és que viuen en un altre planeta. La Habiba no està lluitant per aconseguir donar el pit una hora a la setmana a la seva filla, està lluitant perquè la hi tornin, perquè no li haurien d’haver pres mai! Però és que a més a més, frases com la que ha dit aquesta tècnica demostren que el coneixement social de la lactància materna és molt i molt baix. A vegades, les mares que alletem els nostres fills durant mesos i mesos ens pensem que tothom ha de tenir la mateixa informació en quant a alletament matern i la veritat, la crua realitat és que en general, no es té ni idea ni dels beneficis de la lactància, ni de com es fa, ni de com funciona, ni de què senten mare i fill durant el temps que s’alleta…

És com quan el Ministre de Treball, Valeriano Gómez, (Ja en vaig parlar en un post) va dir que per arribar a la conciliació entre la vida laboral i personal a Espanya, “tots” els nens s’haurien d’escolaritzar “immediatament” després de néixer. “Si hagués d’escollir una sola mesura per sobre de totes les altres per estimular la igualtat i, al mateix temps, l’eficiència de l’economia, la capacitat, la producció i la riquesa a mitjà i llarg termini, seria que tots els nens puguessin estar escolaritzats immediatament després del seu naixement”. El Ministre i la tècnica de l’Institut Madrileny del Menor i la Família podrien anar agafadets de la mà perquè demostren no tenir ni idea de quines són les necessitats dels menors, en aquest cas dels bebès, ni tampoc dels seus pares i mares.

I em sap greu, lamento profundament que aquesta gent, que ocupa llocs de responsabilitat, càrrecs importants i que prenen decisions que afecten a tantes persones, tinguin tant desconeixement de temes que, se suposa, haurien de “dominar”. De fet… si em paro bé a pensar, més que greu el que em fa és por. Em fa por perquè no sé com acabarà el cas de la Habiba, i a jutjar per aquests tècnics, pot acabar fatal. Per la seva filla, que no deu entendre per què carai no veu a la seva mare, i per aquesta noia, que si em poso a la seva pell, simplement, em moro. I por per les bajanades que poden acabar decidint els polítics i que afectaran als nostres fills algun dia o altre.

Perdoneu el “pronto”, però no me n’he pogut estar. 1 hora de lactància setmanal? Per favor! No em feu riure.

Ah, ahir a la tarda, mares i pares es van manifestar davant de l’IMMF a Madrid. I avui a les 19h a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona es farà una altra concentració de protesta. Espero que serveixi d’alguna cosa.