I els preàmbuls?

31.10.2012

La Núria feia dies que intentava trobar el moment. El buscava, hi pensava, intentava enganxar-lo al vol, però el moment no arribava. Feia molts, molts dies, que tenia ganes de fer l’amor amb el seu marit. En feia tants, que tenia la sensació que ja no podia més; que o ho feien avui o ella rebentava. A ell li passava el mateix. Sense dir-li, també intentava trobar el moment. Però més que buscar-lo, ell sobretot hi pensava, el pensava… l’imaginava… Quan la veia sortir de la dutxa de bon matí, o quan la veia amb roba d’estar per casa tot fent el sopar, o quan es despertava amb ella al seu costat i la veia dormir, sempre pensava “i si ara…?” però mai era el moment. Perquè en cada moment d’aquests ell duia un bebè a coll que també mirava a la seva mare com feia el sopar, que també veia la seva mare sortir de la dutxa i li mirava els pits amb cara de delit (més que el seu pare!), i que també tenia al seu costat quan es despertaven tots tres gairebé alhora.

Des de feia un temps, trobar el moment per fer l’amor havia començat a ser complicat. Els horaris, el cansament, i aquell nen, que semblava que intuís quan els seus pares volien estar sols, els ho havien posat una mica més difícil. Ells dos, mentrestant, es resignaven i feien el que podien: es miraven, es tiraven floretes, es magrejaven una mica l’un a l’altre intentant no excitar-se massa per no quedar-se amb les ganes ara que tampoc era el moment… i bàsicament, es desitjaven més en silenci del que a tots dos els hauria agradat.

Però avui la Núria havia dit prou. Es notava calenta: volia fer l’amor, ho necessitava, sentia que si no ho feia, es posaria a plorar. Volia estar nua amb el seu marit, tocar-lo i deixar-se tocar. Volia fluir amb ell en tots els sentits i volia tornar a tenir un orgasme dels que et deixen gairebé sense sentit.

Ho volia i ho volia ara, avui. Per això a l’hora de posar-se el pijama no es va posar el que acostumava a portar, sinó que va triar un vestit curtet, maco, d’aquells que venen ara i que en diuen “d’estar per casa” però que en realitat, podries posar-te’l per anar a una festa i ningú se n’adonaria… No va dir res però després de posar al llit el seu fill de 10 mesos, es va posar una mica de colònia al coll, només una mica.

Va anar fins a la sala, on ell l’esperava mirant una sèrie de televisió. Ella se li va asseure a la falta, va agafar el comandament i la va tancar. “Què fas?”, va dir ell. “Vull fer l’amor” “Carai… que directa…” i va ser aleshores quan ell es va adonar del vestit i va olorar un lleuger record a colònia… Ella va començar a fer-li petons però no dels que van in crescendo sinó dels directes, dels que no deixen lloc al dubte, dels que avancen ràpid, com si no hi hagués temps de res… Ell sobtat, va parar : “vas molt ràpid… i els preàmbuls?” “Els preàmbuls, amor meu, han passat a millor vida… com a mínim mentre el teu fill es desperti al cap de 20 minuts d’haver-lo posat al llit.” “Ja… sí… suposo, tens raó. Però és que així de cop, és raro” “Ja ho sé”, va dir ella “Però em moro de ganes de fer l’amor amb tu i tu també, que fa dies que em mires d’una manera… I el nen es desperta al cap de res, si no em té al costat… Hem d’aprofitar aquests petits moments o sinó, no ho podrem fer mai! No coincidim a l’hora de la migdiada, anem a deshora… Carinyo… és ara o mai!” El to de tragèdia que hi va posar la Núria els va fer riure a tots dos. Això, riure plegats, els va destensar una mica i va fer que tornessin a començar, ara més relaxats i alhora, amb més determinació i passió que al principi. Com si de sobte els hagués entrat tot el desig acumulat de tants dies…

Semblaven dos adolescents que s’exciten amb només dos minuts de tacte. Tot just havien començat i ja respiraven com si estiguessin a punt de l’orgasme… Això, fer-ho tan poc, desitjar-se tant en silenci, els havia fet augmentar aquelles ganes d’una manera que ni tan sols imaginaven. Van fer l’amor com feia temps que no feien. Potser era la pressa de poder acabar abans que el nen es despertés, potser era el desig que s’acumulava a la porta d’aquella maternitat i paternitat recent, o potser era que alguna cosa havia canviat i ara sentien més i millor. Perquè ja no eren iguals, perquè s’estimaven més, perquè havien viscut més i s’havien conegut molt més encara.

No van saber mai per què però aquell dia, aquells menys de 20 minuts sense preàmbuls al sofà van valdre per deu hores de sexe desenfrenat i plaent. L’orgasme explosiu a què van arribar tots dos alhora els va fer tocar el cel, tornant-se a connectar l’un amb l’altre, connectant els cossos i les ànimes, fent-los volar més lluny d’on físicament podien arribar.

Es van quedar nus, estirats al sofà, encara amb l’esquena humida i els cabells esbutllats.

“Què, no ha estat tan terrible, no, això de fer-ho sense preàmbuls?” “Buf… a partir d’ara et compro tants polvos com aquests com vulguis… Ara, tingues clar que fent l’amor amb menys de 20 minuts farem abaixar la mitjana de temps per acte sexual d’aquest país” “Carinyo, desenganya’t, diria que tampoc ha estat mai gaire alta… I a més, ara com ara, és això o res.” “D’acord. Doncs saps què… ja tornaran els preàmbuls quan el nen vagi de colònies, val?”

I just en aquell moment, en aquell precís moment, van sentir de fons com una veueta s’escapava de l’habitació de més enllà del passadís i deixava anar un plor que no volia dir res més que “mama, on ets? No vull estar sol aquí!”.

Ir a descargar