Ho veus? Ja t'ho deia!

9.6.2011

Si hi ha una frase que no suporto i que no he suportat mai és: “HO VEUS? JA T’HO DEIA”. Sobretot perquè no cal dir-la. M’explico: si ets petit i estàs jugant amb un gronxador del qual pots caure i finalment caus, quan ja ets a terra no cal que et diguin allò de “Ho veus com has caigut?” perquè és evident que ja ho veus. És evident que ARA SÍ que t’adones que potser allò que estaves fent no era gaire adequat i que, per tant, la mare, el pare, l’àvia o la cangur tenien tota la raó del món.

Sempre havia dit que allò del “ja t’ho deia” no ho faria servir mai de la vida perquè em feia tanta ràbia que no em podía imaginar dient la mateixa frase a un fill meu. Ai… quantes coses m’està ensenyant la vida… Perquè ara, que sóc mare ja ho puc confessar. Ho he dit. Sí, ho he fet. Li he dit un “HO VEUS? JA T’HO DEIA!”.

Va ser l’altre dia, a casa. La meva filla continuava amb el seu afany d’enfilar-se per tot arreu (diu que vol arribar a tocar el sostre!). Total, que va pujar damunt d’una cadira i es va posar dreta. Abans de fer el seu següent pas que era enfilar-se a la taula, va estar una estona picant de mans i d’alguna manera avisant-me que estava a punt de fer alguna cosa “perillosa”. Li vaig dir: “Baixa, que et pots fer mal”, però diguem que no em va fer cas. Acte seguit, quan intentava passar de la cadira a la taula, pam, va caure a terra. Per sort, no es va fer mal, però sí que es va endur un bon ensurt i clar, es va posar a plorar: “Maaaaaammmmmaaaa!” i jo que l’abraço i li dic “Ho veus? Ja t’ho deia!” i quan ho vaig acabar de dir vaig pensar: “MERDA! HO HE FET, HO HE DIT, NO POT SER!!!!”

Com és posible que quan ens convertim en pares i mares acabem dient frases d’aquelles que vam jurar i perjurar que no diríem mai? En quin carai de lloc les tenim tan ben integrades que surten així, quan menys t’ho esperes, sense avisar i com si fossin la cosa més natural del món? Com és possible?!?!?!

I clar, m’he adonat que NO sóc immune, i que si no vull dir aquelles frases que tanta ràbia fan, hauré de posar molta més consciencia i atenció sobretot quan ja veig que hi ha una situació susceptible de fer-me caure en la “maleïda” frase. Ho sento, però això de criar és una feinada de por. Segurament és molt més fácil tirar pel dret i ficar-li un “ja t’ho deia” cada vegada que preveiem que es pot fer mal, però és que… hi ha algú a qui li hagin dit això i li hagi agradat? Hi ha algú a qui no li faci ràbia aquesta punyetera frase?!