Gimnàstica diària

27.4.2012

Cada nit faig uns quants abdominals així, a “palo seco”, per aixecar-me, agafar el nòrdic de la Laia i tapar-la. Ja sé que diuen que primer cal escalfar una mica, que fer-ho en sec no és bo per l’esquena, però jo a aquelles hores no me’n recordo i faig els abdominals sense pensar-hi i tan ràpid com puc. Quan al matí em llevo, preparo els esmorzars, desperto a la Laia i vol que l’agafi una mica a coll perquè està tan adormida que si es posés de peus a terra crec que cauria. Gairebé 15 quilos a coll (també sense escalfament previ) per anar cap al lavabo, fer el pipí, després cap al menjador, fent una mica de mimos… Vaja, que jo a les 9 del matí és com si hagués fet una estona de peses!

Aquesta operació d’agafar la Laia a coll amb els seus quilets a sobre se succeeix unes quantes (per no dir moltes) vegades al dia. La pitjor operació és la d’entrar i sortir de la cadireta del cotxe. És comparable a la pesa més gran del gimnàs perquè has de separar-la del teu cos un bon espai i els braços fan el triple de força. Al matí sempre hem de fer alguna cosa i a banda d’anar a tot arreu a peu, moltes vegades també vol anar al cotxet o sigui que em toca empènyer-lo amb la Laia asseguda a sobre i molts cops, la compra penjant de les nances. Quan faig la pujada que em duu a casa jo ja estic com per anar a dormir d’esgotada, però només són les dotze del migdia….

Al llarg de la meva jornada també faig moltes cames: o sigui que la sessió de “cames-braços-abdominals” que fan a molts gimnasos amb música màquina la tindríem més que coberta. M’ajupo infinitat de vegades per recollir coses de terra. I quan dic “infinitat” no exagero, ho dic perquè és impossible comptar-les. M’ajupo per recollir trastos, m’ajupo per jugar, em tiro per terra per amagar-me quan juguem i ella m’ha de trobar, i sobretot, sobretot… quan estem dinant o sopant (aquelles estones màgiques dels tres a taula) m’he d’aixecar un nombre tan gran de vegades que a voltes em poso fins i tot de mala llet. Sí, perquè amb la maternitat m’ha passat una cosa molt estranya com és la pèrdua de memòria (espero que sigui per la maternitat i no per l’edat!) i ja diuen que qui no té cap ha de tenir cames. Que si m’he deixat l’oli, que si “ai, falta una forquilla”, que si s’ha acabat l’aigua, que si “qui vol repetir?” (amb lo fàcil que seria portar l’olla i llestos!).

Vaja, que quan alguna mare em diu “és que hauria d’anar al gimnàs perquè no faig res!” jo penso “perdona???” i repassem el seu dia i veiem que s’ha equivocat. Que aquell res amaga contractures a l’esquena per dur-hi tant pes carregat, que les cames mai havien fet tantes passejades amb un nen a coll, que la panxa de l’embaràs ha desaparegut com per art de màgia i és perquè en el fons, no para!!! Per no parlar de les mares que tenen dos, tres, i quatre fills! Aquestes deu semblar que visquin permanentment en un gimnàs! Pim-pam-pim-pam… 😉

Però jo no sóc diferent i sí, vaig al gimnàs. I em preguntareu “per fer més esport?” i la veritat, la crua realitat, és que més que per fer més esport (que quan hi arribo estic tan cansada de fer-ne tot el dia que en marxaria per cames) hi vaig per relaxar-me! Sí, perquè fer una sessió d’el·líptiques amb música a tota llet em relaxa. Perquè tirar-me a la piscina i començar a anar amunt i avall fent crol o esquena em descansa més que una bona estona estirada al sofà. Sona estrany? És possible, però en aquelles petites estones de gimnàs faig “un altre tipus d’esport” del que faig tot el dia i cada dia. I se’m posa moooolt bé. I sí, al vespre estic molt cansada, i no m’aguanto, però és un cansament que m’agrada, que em reconforta i que em fa dormir millor.

Ara bé, mares del món, penseu en la gimnàstica diària que feu amb el vostre o a conseqüència del vostre fill/a o fills (en plural), i veureu com la culpa per no anar al gimnàs a fer abdominals frenèticament s’esvaeix de sobte!