Fi de curs

2.7.2013

Recordo el dia que vaig escriure el post “AVUI COMENÇO UNA COSA NOVA” . Era setembre i començava el curs. La nostra filla començava l’escola per primera vegada ja que mai ha anat a la llar d’infants i jo em veia davant d’un nou panorama. De tempos, de ritmes, de persones, de coses noves… sentia il·lusió i expectació a la vegada. I en un obrir i tancar d’ulls el curs s’ha acabat.

Als que esteu amb aquell nus a l’estómac perquè els vostres fills han de començar la nova etapa al setembre us diré que per mi ha estat un gran aprenentatge. Durant aquest curs tots hem crescut en tots els sentits; ens hem separat cada dia primer només al matí i quan ella ja ho va voler, també a la tarda. Ella ha après a quedar-se en un ambient que no era gens el que estava acostumada i tot i que al principi la sobtava la diferència, aviat va començar a assaborir-la.

Nosaltres hem après a relacionar-nos amb una altra persona que cada any pot ser diferent però que serà important per la Laia passi el que passi, per bé o per mal: la mestra o el mestre. Hem après a entendre’ns i a confiar, i el balanç a final de curs, per les dues bandes no podia ser millor.

La Laia en aquests gairebé 10 mesos ha crescut molt i ja no és la que era quan tot això va començar. Només cal mirar les fotos, o els dibuixos que feia els primers dies d’escola i comparar-ho tot amb les i els d’ara. Està en continu moviment i durant aquest any el moviment, el ritme ha estat frenètic.

A estones no hem portat gaire bé això dels nous horaris, la pressa i en certa manera l’estrès, i hem hagut d’anar fent “aturades en el camí” per poder agafar aire, prendre distància i intentar que la roda aquesta frenètica que a vegades pot arribar a ser la vida no se’ns endugués per davant.

Durant aquests deu mesos també hi ha hagut virus, sobretot al primer trimestre. Que ha agafat ella i a darrera jo! Fins i tot en això les mares i els fills anem a l’hora…! 😉 I també ha estat tot un aprenentatge conviure amb refredats, febres altes i totes aquestes coses que a vegades arriben de l’escola…

Estic contenta de com ha anat. Estic contenta de la decisió que vam prendre un dia de què anés a l’escola i de què anés a la que va. I estic contenta, també, de què arribin les vacances.

De poder anar a un altre ritme, de poder-nos-ho prendre tot amb una mica més de calma. Penso gaudir d’aquests mesos i sé que, alhora, també tindré ganes que torni el setembre, perquè jo als setembres sempre els he tingut un apreci especial.

Sé que voldré saber quina mestra li toca, i sé que tindré ganes de què tot torni a anar bé una altra vegada. Però segurament ja ho viuré molt diferent que fa un any: amb molta més calma, amb més confiança, amb més seguretat. Era novata i en certa manera, encara a estones sento que duc la L darrera l’esquena en aquest nou món que és dur un fill a l’escola. Però anem aprenent i agafant bagatge. Exactament igual que fa ella, la Laia, que cada dia s’hi sent més segura i confiada.