Fa 28 anys

Fa 28 anys que va néixer ell, el meu segon germà. El primer havia nascut just 9 mesos abans i era fill del meu pare i la seva dona. Ho vaig viure amb moltíssima il·lusió: el germà que sempre havia volgut tenir.

Però tenir-ne un altre en tan poc temps, de la meva mare i el seu marit, no entrava en els meus plans. 2 bebès en 9 mesos quan tens 15 anys, et desubica bastant, la veritat. Així que el seu naixement va ser, per mi, una remoguda interna tremenda. Ho recordo i sento compassió i comprensió per aquesta adolescent desubicada que no sabia quin era el seu lloc amb tant canvi.

28 anys després, veig el camí recorregut amb no 2, sinó 3 germans homes, i no pot fer-me més feliç. Sí, ho vaig passar malament uns anys, però també els vaig gaudir molt i sense ells, sense tant nadó a la meva vida en una etapa convulsa com és l’adolescència, jo avui, no m’estaria dedicant al que em dedico.

Aquests 3 nens que em removien tant per dins em van ensenyar tantes coses, vaig aprendre tant d’ells, que l’amor per tots els nens/es va començar a créixer i a créixer. Em van fer connectar amb el valor incalculable de la infantesa i només els volia protegir, a ells i a tots. Així que els seus aniversaris són una festa, perquè ells 3, tenir germans, és de les millors coses que m’han passat a la vida.

T’explico això per dir-te que totes les experiències són una oportunitat de creixement i normalment et porten just on has d’anar.

Felicitats Joan. T’estimo.

Article publicat a Instagram i Facebook el 2 de novembre de 2019