Estimat fill

11.1.2013

Estimat fill,

Aquest és el primer cop que t’escric i t’he de confessar que ja fa molts dies que en tenia ganes. Fa aproximadament un mes que et sento tan present, que ja no he pogut evitar començar a escriure’t també a tu, les coses que visc, sento i penso. Quan això em va passar amb la Laia, em pensava que no era normal, que no era possible sentir un fill molt abans de gestar-lo dins la panxa. Amb el temps, amb els anys i l’aprenentatge, l’intercanvi d’experiències amb altres mares, la lectura de llibres… he sabut que sí que era normal. Que n’era molt. I quan em pensava que això potser no tornaria a sentir-ho mai més com aquella primera vegada… se’m vas fer tan present que no vaig poder fer veure que no ho sentia, que no me n’adonava.

A vegades és gairebé com si et veiés. Et noto tan a prop que algun dia m’he arribat a atabalar i a dir-te “encara no, que no estic a punt”… perquè és cert això que et dic, encara no me’n sento. Sé que no tens pressa i alhora sé que tots sabem que has de venir. Ho sé amb la mateixa certesa que intueixo que ets un nen. Un nen que ja es comunica amb la seva germana…

Mai havia parlat de res de germans ni de germanes, ni la Laia ni per descomptat, nosaltres. El tema era com si no existís. De sobte, no fa gaire, va començar a parlar de tu com, com aquell qui diu, ja fossis a casa. Miràvem una pel·lícula de dibuixos i li vaig dir “mira, són un cavall, una euga i el petit poltre” i ella va contestar “com nosaltres, mama: tu, el papa, jo i el germanet”. Mai m’ha demanat “vull que tinguis un fill” perquè dóna per descomptat que arribaràs. És com si en tingués tanta seguretat que ja ni es molesta a preguntar-se si això serà així.

Parla de tu com si et conegués de tota la vida: “mama, això li estic pintant pel meu germà”, que per cert, t’ha pintat una samarreta… s’hi va estar dies, i ja la té guardada en un calaix de la seva habitació per quan arribis.

Nosaltres no li n’hem dit res. Jo no li he explicat que fa setmanes que et sento, ni que crec que sí, que un dia arribaràs. Sé que als nens això de nou mesos i en el nostre cas, força més perquè no estic ni embarassada ni buscan-te encara, se’ls pot fer molt llarg. Però no la veig impacient, simplement, la veig absolutament convençuda de què hi ets d’alguna manera i de què hi seràs físicament.

La pell de gallina se m’ha posat avui quan de sobte, quan la tenia a la falda mentre es menjava un tros de poma abans d’anar a dormir, em diu “sht… mama, ho has sentit? hi ha un àngel!” (mai a la vida li he parlat d’àngels, jo!) “ah sí?” he contestat “sí… està aquí… HOLA!” ha cridat… “potser és el germanet… Vine!… Ja pots venir!!! T’estimo… tinc moltes ganes de veure’t!!!”. Muda, m’he quedat.

Sempre he sabut i cregut que els nens tenen capacitats sensorials que als adults se’ns escapen perquè d’alguna manera, hem anat perdent-les. Sé que si els deixem expressar, si no reprimim el que senten, si no els neguem el que veuen i experimenten… aquestes capacitats poden no perdre’s… I ho trobo tan fantàstic! Que ella senti el mateix que jo, que et senti a prop i que et pugui dir que t’estima!!! És increïble, perquè seràs un nen desitjat, pensat i volgut des de molt abans d’engendrar-te,… com ella. Seràs pensat, desitjat i volgut no només per mi i el teu pare, sinó també per la teva germana, i això és un altre regal que ens dóna la vida!

Sóc feliç. Sóc feliç de tornar a sentir allò que vaig començar a sentir un estiu, molt abans de començar a gestar la Laia. Sóc feliç de sentir-te a prop, de notar-te tan amorós… de sentir tan sovint que ens espies, que m’acompanyes, que ets, d’alguna manera, aquí. Sé que tindràs paciència, que sabràs quan és el moment. Jo encara no el sento. Però ara estic contenta perquè sé que arribarà i que serà amb tu. Que un dia habitaràs dins meu i et podré acompanyar perquè puguis venir amb nosaltres i desplegar-te. Ja t’estem esperant, fill meu… d’alguna manera, ja estem gestan-te. I no saps com em fa de feliç sentir-ho!

Encara no hi ets físicament, i cada dia ja és màgic.

T’estimo,

La teva mare.

Escolta o descarrega l’àudio del post:

Descarregar