Estimada Lua

19.11.2013

Estimada Lua,

Fa una setmana que sé que ets tu, Lua, la que hi ha dins la meva panxa i no el Pau. Feia molts dies que tenia unes ganes boges de saber quin era el teu sexe per poder-te ja dir pel nom, per poder-me vincular encara més a tu. No et negaré que m’ha passat exactament com amb la Laia. Malgrat que quan era petita i jove sempre havia sentit que tindria nenes, un cop em vaig quedar embarassada de la Laia només somiava amb bebès que eren nens. Sí, i tenien penis i cara de nen! 🙂 No és que volgués un nen, en absolut. M’era completament igual. Quan ens van dir “és una nena” vam ser molt feliços, tots dos. I després de 4 anys i pico puc dir que m’encanta tenir una filla.

El teu pare no tenia tan clar que fossis un nen, més aviat el nom que li venia més, amb el que ressonava més, era Lua. En canvi jo, igual que amb la Laia, em pensava que series un nen, no em preguntis per què! Quan em preguntaven què creia que eres jo deia “diria que és un nen…”. De sobte el ginecòleg va dir “aquí veiem els llavis i la vagina” i jo “Vagina? És una nena?” i ell “Seguríssim, no n’hi ha cap dubte”. I ens vam mirar amb el teu pare i vam començar a riure tímidament. Ell li va dir a la Laia, “tens una germaneta” i la vaig veure riure contenta i de seguida es van abraçar. Jo encara damunt la camilla sé que vaig pensar “Uauuuu una altra nena! Una Lua. La Lua. Que bé!” i vaig tancar els ulls per dir-te “benvinguda” a la manera que ho diem les mares mentre ens estan explorant (dissimuladament, vull dir).

La meva intuïció femenina, que sempre sol fallar quan estic embarassada, es va tornar a equivocar. Però no em sap gens de greu, perquè m’encanta saber que tinc una Lua dins meu, la meva Lua. Que tinc dues filles. Que tindrem una casa amb moltes dones! El teu pare és feliç, li ha encantat tenir la Laia i li encanta saber que una altra nena està en camí. I crec que la teva germana també està contenta. L’altre dia em va dir “vull que neixi ja!” (se li fa llarg) “li vull fer trenes i vestir-la”, o sigui que prepara’t perquè quan tinguis el cabell una mica llarg ja saps qui voldrà pentinar-te!!! 🙂

És curiós perquè jo, durant els meus primers 30 anys he estat envoltada d’energia masculina. Tenia amigues, però poques, i en canvi tenia molts amics nois. M’hi feia, m’ho passava bé. En plena adolescència em van néixer, amb poc temps de diferència, tres germans nens i la seva energia masculina va anar impregnant-ho tot, també.

Vaig anar creixent i a poc a poc, amb paciència, amb l’edat, i amb consciència, vaig anar descobrint que això de ser dona era molt més del que jo havia cregut fins aleshores. I em vaig quedar embarassada amb 32. Aleshores hi va haver un “clic” i vaig començar a sentir la necessitat d’estar amb dones. Amb la meva mare, la meva àvia i amb amigues. En gaudia d’una manera que no havia gaudit mai fins llavors. I ja no he parat d’envoltar-m’hi.

He descobert un món que m’era nou i que ni tan sols imaginava i ara puc dir que passo més temps amb dones que no pas amb homes. He après a entendre, a apreciar i a gestionar la meva energia femenina i en bona part la Laia m’hi ha ajudat. Ella, que és absolutament femenina! Tinc per davant el repte d’acompanyar-vos a totes dues, a tu Lua i a la Laia, en el camí que significa convertir-vos en dones i em fa molta il.lusió i alhora sento certa responsabilitat. De desposseir-vos de la culpa que durant generacions i segles ha marcat el sexe femení. D’ajudar-vos a estimar el vostre cos i tot el que significa ser dona. No sé si en sabré, però estic segura que entre les tres, ho aconseguirem.

T’estimo Lua. Benvinguda a casa.