És Sant Jordi

23.4.2012

És Sant Jordi i a Catalunya és un dels dies més preciosos de tot l’any si no el que més. A mi m’encanta des que era ben petita. Fèiem roses de paper a l’escola i la regalàvem a la mare. Era el dia que els meus dos pares me’n regalaven també una a mi i de més grandeta… era el dia que esperava nerviosa el moment en què aquell noi que m’agradava, aparegués davant meu amb una rosa. Era i és un dia per estar al carrer, per trobar-te a amics i coneguts, per ni tan sols passar per casa. És un dia que és una festa i que t’has de fer cops de colze per obrir-te pas entre la gent i arribar a la parada de llibres (a una de les mil que et trobes al llarg del dia) i aconseguir veure algun títol.

Cada any em dic que seré previsora, que compraré els llibres amb antel.lació per evitar les aglomeracions d’aquell dia, però mai ho aconsegueixo… Aquest any… tampoc. Cada any tenia claríssim quin llibre volia que em regalessin i quin em volia auto-regalar. Però aquesta vegada he mirat el prestatge i en tinc tres de començats i que, malgrat que m’agraden, no trobo el temps ni la manera de poder passar pàgines per intentar arribar al final. En aquests moments tinc entre mans: “Bajo presión”, de Carl Honoré, “El deseo de ser madre. Guía para conocer y afrontar un proceso de reproducción asistida”, d’Ana Gimeno, i “Aprender a educar sin gritos, amenazas ni castigos”, de Naomi Aldort.

No sé ni el temps que fa que no llegeixo cap novel.la. Només llibres dels temes que m’apassionen, un darrera l’altre i no dono a l’abast. Per això crec que demà només faré cops de colze pel seu llibre i pel de la Laia. Perquè tenir el prestatge ple de llibres està molt bé però no serveix de res si no tens temps de llegir-los.

Recordo els inicis de la meva maternitat, aquella època en què ella només mamava i dormia, i en què a mi m’encantava llegir mentre ella somiava plàcidament als meus braços. Vaig devorar llibres i ho vaig gaudir moltíssim, sobretot perquè em pensava que això de llegir, se m’havia acabat. Va ser una grata sorpresa descobrir que no… El que no sabia era que més endavant el temps se m’esfumaria i a vegades hauria de començar un capítol tres vegades perquè l’interval de dies entre lectures és tan gran que m’és impossible recordar per on anava… Potser per això començo tants llibres alhora, perquè tinc pressa, perquè sé que trigaré tant a acabar-ne un que no tinc la paciència d’esperar a començar l’altre. I aleshores arriba el dia en què en tens tres en marxa i el punt de llibre no avança.

Confesso que això de llegir-ne més d’un alhora no ho havia fet mai, i no sé si és una bona estratègia. Demà, quan vegi tants llibres exposats a les parades m’entrarà aquell nerviosisme estil: “vull llegir-me’ls tots!!!” però espero ser realista i no començar a comprar compulsivament perquè sé que no tindré el temps material per gaudir-los.

Però vaja… si me’n voleu recomanar algun, jo encantada… 🙂

Que tingueu un feliç Sant Jordi!

—————————————————————————————

23.4.2012 a les 16:20h…..

Jo confesso que m’he comprat un llibre. I que me n’han regalat un altre… 😉 (No ho puc evitar!)