Hola a tots,
feia molt de temps que tenia ganes de fer aquest vídeo…! No em direu que no són dues frases molt comunes, oi? Me les van dir tantes vegades cada vegada que sortia al carrer amb les meves filles bebès que em limitava, finalment, a dir que sí, i prou. Era tan cansat dir sempre que els bebès són sempre bons que ho vaig deixar córrer…
Fa molts anys vaig escriure això: “ELS BONS BEBÈS”
Com he dit al vídeo, és cert que molta gent parla de si són bons o no, per dir alguna cosa, per omplir aquells espais quan vas a visitar una nova família… però també crec que és cert que hi ha una idea molt extesa que els bebès bons són els que dormen i mengen i no donen mal de caps. “Els hi ha sortit ploraner”, diuen alguns quan el bebè dels parents, o dels amics, no fa el que es considera que han de fer els “bons bebès”. I no hauria de ser així.
Els bebès, quan neixen, senten un munt de sensacions desagradables: fred, calor, sorolls que els molesten, i un llarg etcètera. És normal que necessitin expressar el malestar que els suposa, sovint, la vida extra-uterina. I els bebès només tenen una manera d’expressar tantes sensacions desagradables i emocions que no poden entendre: plorant.
Què n’opines? Et van preguntar gaire vegades si el teu bebè era bo?