Em fa por pegar-li

Has tingut alguna vegada por de pegar al teu fill/a? Has notat alguna vegada que si et deixaves anar, donaries una bufetada a la teva fill/a?

T’ha fet por l’agressivitat que notaves en el teu cos? Has sentit la teva ràbia molt forta a dins i t’ha espantat que agafés les regnes i fessis el que no vols fer?

Criar i educar no és fàcil a vegades i arribem al límit en moltes ocasions per cansament, estrès, o circumstàncies diverses. Sentir aquestes sensacions és més habitual del que pensem i l’important és ADONAR-NOS-EN i tenir l’autocontrol suficient per a poder agafar el volant conscientment i trepitjar el fre.

Dir NO a deixar anar aquesta ira cap als nostres fills (o cap a la nostra parella), i encara que tinguem aquesta ràbia dins, aconseguir respirar-la i canalitzar-la, surfejar-la i transitar-la d’una forma assertiva.

Poder tenir com una llum que s’encén en aquests moments crítics i que et recordi “no facis res del que després et puguis penedir”. Perquè sinó, després, tot el que ve és molt pitjor. El dolor. La culpa. La desconexió. La por. La tristesa…

Aprendre d’on ve la nostra ràbia, quin n’és el veritable origen i mirar-la a la cara sense por, ens ajudarà a què no es desboqui. Però també ens ajudarà, sens dubte, aprendre a autoregular-nos. A escoltar-nos. Aprendre a comprendre’ns. Aprendre a connectar.