Els “terribles” 2 anys

Sobre els “terribles” 2 anys podria fer 5 vídeos o més, perquè ja hem vist que dóna per a molt. A mi aquesta edat, ja ho he dit, m’encanta. M’encanta per com estan els nens però sobretot perquè hi ha un canvi i un procés espectacular de maduració, d’aprenentatge… i justament per això, també és una etapa molt convulsa.

El tema de les rebequeries, del “no”, d’això que ens complica tant la vida als pares em va començar a apassionar quan em vaig adonar que em faltaven eines. La meva filla gran va entrar de ple en els 2 anys i vaig veure com, allò que havia estat fins llavors per a mi tan fàcil, començava a complicar-se, i de quina manera.

Total, que vaig començar a devorar llibres i més llibres, a formar-me… per poder ajudar a la meva filla i per poder entendre-la millor. En el fons, també per ajudar-me a mi mateixa, que em sentia desbordada amb el seu comportament.

Ens costa tant acceptar que aquest nen tan mono que feia tot el que volíem comença a tenir les seves pròpies idees i les reivindica com si no hagués un demà… Creiem que ens han canviat el fill. “Però tan maco que era”, diuen alguns familiars o “quin caràcter li està sortint”… la veritat és que jo tots els nens que conec criats amb respecte protesten fort! 😉

Per què? Perquè volen fer-se escoltar, perquè no entenen (en l’etapa egocèntrica en la qual estan), que no els diguem a tot que sí. I clar, s’enfaden. El problema és que el seu enuig ens remou i aquí es complica la cosa. Si entenguéssim que tenen tot el dret del món a enfadar-se, que és normal, i que només hem d’acompanyar el seu empipament respectuosament, tot seria més senzill.

Però no. Ens enfadem, ens qüestionem, i comencem a fer “canvis” perquè el nen “vegi” que no pot seguir així… i fracassem sovint perquè les rebequeries, lluny d’acabar, augmenten en freqüència i intensitat.

He escrit i parlat molt de rebequeries i conflictes així que et remeto a tots aquests vídeos:

ENRABIADES I CONFLICTES

Al blog també, així que aquí et deixo amb uns quants textos que poden ajudar-te si estàs entrant o ja estàs de ple en aquesta etapa dels anomenats “terribles 2”:

ENRABIADES: “LI DURA UN MOMENT”

DE MARRANADES I “RABIETES”

PER QUÈ NOMÉS A MI?

No és una etapa fàcil, ni molt menys. Sobretot perquè les presses, l’estrès, el dia a dia, la poca tribu que tenim, etc, fa que tot es compliqui molt i sobretot, no ens deixa als pares amb un estat d’ànim molt òptim per a gestionar conflictes cada dos per tres.

Però no és culpa seva. Som nosaltres els que hem de tenir més paciència encara, més tolerància, entendre’ls més, ser més empàtics i acompanyar-los millor en aquesta etapa que a ells també els costa i en què també pateixen. No els és fàcil créixer i adaptar-se a tantes coses noves.

Hem d’acabar també amb la falsa idea de què si l’he tractat bé i l’he respectat sempre fins ara, no em farà rebequeries i no em desafiarà. Això no és així. Al contrari. És probable que les faci més fortes perquè li costarà entendre per què en aquesta ocasió no li diem que sí.

Però no passa res, està bé així. Forma part de la vida: l’anar-se’n adonant que de vegades el que un vol no pot ser i que estem en el dret d’enfadar-nos per després, acceptar-també. El que s’enfadin no pot suposar-nos un huracà emocional a nosaltres.

Però si t’adones que ets incapaç de gestionar els seus estats emocionals sense veure’t implicat fins el més profund, t’enfades amb facilitat, et costa empatitzar i no saps com acompanyar al teu fill, et recomano que t’apuntis a la “XERRADA ONLINE GESTIÓ D’EMOCIONS A LA 1a INFANTESA” que faré demà dimecres 6 de juliol a les 22h i durant 2 hores. Pots seguir-la també després en diferit, cap problema si no pots estar en el directe.

No et perdis el vídeo de la setmana que ve, on seguiré aprofundint en aquest tema. Espero aquests videos t’ajudin a gestionar molt millor els mal anomenats “terribles” 2 anys! 😉