El vestit de Penélope

28 de febrer del 2011

En aquest blog no tinc intenció de comentar temes d’actualitat (o almenys, no n’és la prioritat). Sobretot perquè a la xarxa ja hi ha molts blogs i pàgines web que ho fan i algunes, per cert, molt bé. Però avui no me n’he pogut estar. M’he llevat i com sempre, he esmorzat llegint els diaris digitals. En gairebé tots els que he mirat hi sortia una foto de Penélope Cruz a l’alfombra vermella de la gala dels Òscar de Hollywood i el text que l’acompanyava elogiava el vestit vermell i la bella figura que hi encaixava a dins. Tot seria normal en una gala com aquesta si no fos perquè fa tan sols unes setmanes, concretament un mes, que va donar a llum. I qui més qui menys sap que poc després de parir, la figura encara no torna a ser la que era abans de l’embaràs. Resulta que les actrius de Hollywood, però també models i segurament més gent de la que ens pensem, han decidit declarar la guerra a aquesta evidència de la natura. I just després de parir, es dediquen a fer una dieta severa i abdominals per parar un tren. No fos cas que, en sortir de casa, es notés que he tingut un fill! I no parlem dels pits i la lactància materna; biberó sense ni pensar-ho, la pastilla per retirar la llet, i aquí no ha passat res. Fins i tot algunes opten per la cesària per què, un cop al quiròfan, aprofiten per fer algun retoc estètic als malucs!

Mentrestant, a casa, o a fora, esperant, hi ha un bebè que no sap què vol dir ser actriu, o model, o el què sigui. Que no hi entén de paràmetres estètics i que es deu preguntar per què carai la mama està amb un entrenador personal en comptes d’estar amb ell i donar-li el que tant necessita, o sigui, contacte i presència.

No em malinterpreteu; no és una crítica a Penélope Cruz. Qui sóc jo per criticar-la! Jo no sé què sentia… Quan era al pati de butaques, estava feliç com el seu somriure feia creure, o bé s’estava fent un fart de patir pensant en el nadó i en si estaria plorant reclamant a la mama? Estava tranquil.la i feliç o maleïa els Òscar i tota la parafernàlia, mentre desitjava que el coi de cerimònia s’acabés per tornar corrents a casa i abraçar el seu fill?

La crítica és al que en general es dóna importància; als diaris es publica aquesta foto del preciós vestit vermell i el gran escot, i al que es dóna valor és que aquesta dona hagi tornat tan de pressa a la vida pública. S’elogia la rapidesa amb què s’ha esborrat la maternitat del seu cos. I més d’una i més de dues, des de casa, la voldran imitar.

Em pregunto com nosaltres, les dones, que tot sovint amb un somriure als llavis diem amb aquella sobèrbia que som tant més intel.ligents que els homes, ens hem deixat entabanar d’aquesta manera, desconnectant-nos del realment escencial, del nostre instint, i d’allò tan important que només nosaltres podem fer; donar vida.

Em supera.

Per cert… la lactància materna és el gran remei per tornar a tenir el pes d’abans o fins i tot inferior. Que no us enredin!

(PD: Si teniu curiositat en veure el vestit, feu clic aquí)