Hi ha una etapa en la primera infantesa en què sovint els nens i nenes si no troben alguna cosa, si cauen, o si les coses no els surten com els agradaria, la culpa la té la mare o el pare, però especialment la mare.
Per què et culpa quan alguna cosa no li encaixa? O quan perd alguna cosa? A vegades et quedes a quadres, oi? Al·lucines d’aquesta capacitat que tenen de tirar pilotes fora quan són petits/es?
Posem-hi una mica d’humor, et sembla?
I ja saps: culpes, les justes
Et passa?