El teu cos és teu

El teu cos és teu, amor meu, el teu cos és teu.

Quan el teu cos era dins del meu, el vaig estimar i honrar cada dia. Vaig apreciar com creixia i el vaig tractar com el més sagrat. Així et vivia en mi: com una cosa sagrada que calia respectar profundament i honrar.

Quan et vaig tenir entre els meus braços, vaig adorar cada part teva. Et vaig mirar els dits de les mans, el nas, la boca i les galtes i vaig jurar que procuraria transmetre’t com de sagrat n’era, el teu cos.

Després, ja a casa, passava hores admirant aquest petit cos teu que em cabia en un braç. Seguia en mi la idea que el teu cos era com un temple sagrat que calia preservar i protegir i avui, molts anys després, segueixo sentint el mateix.

Eres molt petita i ja m’escoltaves dir-te “el teu cos és teu”, perquè et quedés ben clar des del principi que ningú podia entrar en aquest espai privat i sagrat que eres tu.

En cada canvi de bolquer, en cada bany, t’anunciava el que havia de venir perquè no ho visquessis com una invasió de la qual no pots protegir-te… Sí, de vegades per a mi era cansat, perquè als nens i nenes moltes vegades no us agrada rentar el cap, ni l’aigua als ulls… i calia aprendre a gestionar aquestes situacions de la millor manera. No, de vegades no era fàcil.

M’has vist netejar la copa menstrual i hem parlat de la regla. del nostre cicle, del nostre cos. Responc tot el que em preguntes sense evasives, mereixes saber. Saber t’empoderarà, t’ajudarà a conèixer-te millor, et farà més lliure.

I sovint segueixes escoltant-me dir “el teu cos és teu”. “Sí, mare, ho sé”. I somric, perquè sé que és veritat, que ho saps. Perquè a vegades, quan discutiu amb la teva germana perquè vol fer-te un tatoo amb boli al braç, et sento dir-li “el meu cos és meu, tu no hi manes”, i torno a somriure, perquè sé que ho tens clar, igual que ella.

Sí, les dues sabeu que el vostre cos només us pertany a vosaltres i que és una cosa sagrada que cal cuidar, estimar, i honorar. Tant de bo no ho oblideu mai. Mai. Per res ni per ningú.

El vostre cos és vostre i és el més preciós que han vist mai els meus ulls. Us recordeu de què us dic quan us poso a dormir? “M’agrada cada part del que ets, per fora i per dins, no et canviaria absolutament res”.

I de vegades, veient les notícies, o fullejant una revista, apareixen els fantasmes: aquestes pors de si algun dia odiareu el vostre cos i els seus canvis, o si algun dia algú gosarà no tractar-vos com us mereixeu… i tot i que se’m regira tot, tot i que aquests fantasmes m’espanten, torno ràpidament a confiar en el que sembrem cada dia nosaltres quatre a casa.

Que veieu com els adults que vivim amb vosaltres respectem els nostres cossos i ens cuidem. Com els valorem i honorem. Com acceptem els seus canvis i els estimem en cada fase que travessen.

Que visqueu immerses en el respecte als cossos, que són temples sagrats que ningú té dret a envair mai.

Que visqueu en la certesa que sou mereixedores de què us tractin bé avui i sempre.

Que visqueu sabent sempre que el vostre cos… és només vostre.

Us estimo.

La mama.