Avui ens hem reunit en família per celebrar el meu aniversari. Com cada any des que tinc ús de raó, estàvem a taula el meu pare, la meva mare, les seves parelles, els meus germans per part de cada un, les seves parelles, els meus nebots, els meus avis…
Em sento profundament orgullosa dels meus pares, que tot i haver-se separat quan jo tenia 5 anys, van saber sempre superar les seves diferències i tenir una bona relació que permetés celebrar la vida, sempre junts. Em sento també orgullosa i agraïda que el meu padrastre i madrastra siguin unes meravelloses persones que sempre ho han facilitat tot perquè puguem tenir aquesta gran i peculiar família. I feliç que els meus germans s’estimin com germans de sang, encara que no ho siguin.
El millor regal que es pot fer a un fill o filla de pares separats és, al meu entendre, que els seus progenitors puguin tenir una bona relació i reunir-se en moments importants. Estar en el mateix lloc, connectats amb el seu fill/a i celebrant la seva vida veient com evoluciona i creix.
Sé que de vegades per mil circumstàncies potser no és possible, però estic convençuda que ho podria ser en molts més casos si els adults poséssim per davant el que ens uneix, més que el que ens separa. I el que ens uneix és un fill/a. No mereix aquest esforç?
Tant de bo ressoni.
Article publicat a Instagram i Facebook el 24 de novembre de 2019