El millor de ser mare

7.5.2012

#elmillordesermare és el vincle invisible però fort, resistent i infinit que m’uneix a la meva filla i que va més enllà de l’imaginable. Ja ho deia el Petit Príncep, que l’essencial és invisible als ulls…

#elmillordesermare és també veure’ls feliços i, inevitablement, ser-ne amb ells. Perquè la seva felicitat es contagia i travessa cuirasses, posats, pell, teixits i ossos i arriba al fons de l’ànima. Quan això passa… és impossible no vibrar en la mateixa freqüència…

#elmillordesermare és estimar incondicionalment i saber que aquest amor es propaga i s’expandeix generació rera generació… És de les coses que més em fascinen: veure com me l’estimo, però també observar l’amor que li arriba dels avis, dels tiets, dels besavis, dels amics, etc… i com ella el transforma en amor cap a ells i va fent una enorme bola que roda i roda i roda… fent-se cada vegada més grossa i englobant cada vegada a més persones…

#elmillordesermare és saber que el millor que he fet a la meva vida és ser-ne. I no en tinc cap dubte.

#elmillordesermare és saber que encara que sàpiga quant me l’estimo, no ho sabrà del tot fins que ella es converteixi també en mare. Aleshores ho sabrà. De la mateixa manera que el que sento per ella no ho puc descriure i només ho pot entendre la gent que també té fills… sé que ella només podrà entendre com n’és de fort aquest amor el dia que tingui el seu fill als braços. Com el dia que, ja amb la Laia a casa, vaig ser plenament conscient de com m’arribava a estimar la meva mare a mi, i em va sortir de l’ànima dir-li: “Tu m’estimes com jo me l’estimo a ella? Uauuuuu… doncs és moltíssim” i se’m van negar els ulls de llàgrimes…

#elmillordesermare és saber, en la distancia, si alguna cosa va malament. Sense telèfon, sense ni tan sols veure’ls… És instint pur, a flor de pell. Com els germans bessons que han compartit la mateixa bossa; a quilòmetres de distància poden sentir el dolor de l’altre… Així de fort és allò que ens uneix.

#elmillordesermare és que la maternitat és un aprenentatge constant. Comences sense saber res i el teu petit/a mestre et va ensenyant alguna cosa nova cada dia… És de les coses que, sens dubte, em tenen més meravellada. Que cap pare o mare es pensi en cap moment de la seva vida que ho sap tot perquè és, simplement, impossible. Ni tan sols quan ja tenim un fill no sabem res. El segon ens ensenyarà coses noves i ens demostrarà que ens quedava moltíssim per aprendre. Fins i tot ens passarà el mateix amb el tercer, o el cinquè, si som tan valents! L’aprenentatge és de les coses que tenim més garantides els pares.

#elmillordesermare és sentir-me propera a cada dona que gesta, dóna a llum i cria, com si en el fons fóssim una sola.

#elmillordesermare és que sóc tan feliç des que vaig començar a gestar-la que a vegades no entenc com vaig trigar tant a ser-ho! Sí, d’acord… havia d’arribar el moment, però a voltes penso: “Com vaig poder viure tants anys abans sense ella?” i em sembla impossible!

#elmillordesermare és entendre per fi, profundament, les meves arrels. La meva gestació, la meva criança… Entendre els meus pares com mai abans els havia entès. Com si la ma(pa)ternitat ens unís, inevitablement, als que van passar per la mateixa experiència amb nosaltres… Entenent les seves pors, les seves virtuts i desencerts. Encaixant les peces del trencaclosques.

#elmillordesermare és que amb ella he après a confiar en mi, a valorar el que faig, recuperant un poder que no sabia que posseïa. I per això estaré eternament agraïda a la maternitat, que m’ha reconciliat amb tot el meu ésser.

#elmillordesermare és que he perdut la por a morir-me. El pitjor és, sens dubte, que la por a què li passi alguna cosa és molt més gran…

Però també hi ha coses menys profundes i més divertides d’#elmillordesermare com ara…

• arribar tard a tot arreu però ara, tenir l’excusa perfecte! 😉
• O fer un pastís sorpresa durant tota una tarda per celebrar el sant del seu pare, explicar-li que és secret, i quan sent el soroll de claus a la porta, veure-la com surt corrents i crida: “Hola papa! Tenim una sorpresa per tu!!! És un pastís!!!”
• O jugar a cuit amagar per casa i quan dissimules que no la veus i dius. “on deu ser la Laia?” sents una veueta des de sota de la taula que diu: “Mama, sóc aquí!!! A sota la taula!!!”
• O ser a la feina i quan busques el moneder per treure’n 30 cèntims per la màquina de cafè, treure del bolso uns mitjons (per si té fred), el seu nino preferit, uns bastonets de pa (per si té gana), un paper amb un dibuix que et va donar ahir al vespre… i adonar-te que t’has deixat el moneder a casa!

I podria continuar pàgines i pàgines, escrivint què és el millor de ser mare, i ni que avui decidís no parar d’escriure, aquest text mai estaria complet. Perquè jo, per sort, cada dia descobreixo alguna cosa nova que és #elmillordesermare i això fa que la llista sigui, definitivament, infinita!