El meu fill no té paciència

Ai, la paciència o millor dit… ai, la impaciència… Com costa esperar, oi? Als nens, sens dubte, però els adults tampoc ens quedem curts en aquest tema! 🙂

En el vídeo t’explicava que els nens viuen el present, que estan en l’etapa egocèntrica… Aquest post et pot ajudar a entendre com funcionen i com xoquem de vegades els adults amb la seva manera de fer i ser:

ELS NENS I EL PRESENT

I sí, de vegades els nens són molt impacients, perquè és el que els toca. El problema és quan els impacients som els adults. Se suposa que nosaltres hem de tenir més recursos, més eines i més autocontrol per poder esperar.

Però de vegades això no passa i ens trobem impacients i carregant la nostra impaciència en els nostres fills…

Un moment en què veiem molt gràficament que no tenim paciència és quan s’enfaden. Volem que deixin de plorar de seguida, que deixin d’estar enrabiats, que deixin de fer el que fan… La gestió d’emocions no ha anat mai de la mà de la impaciència… (per cert, si sents que no saps gestionar respectuosament les rebequeries del teu fill, potser aquest curs t’interessi).

Just per això l’any passat vaig fer aquest vídeo que crec que et pot ajudar si, algun dia, perds la paciència…

I ara trenco una llança a favor dels nens perquè moltes vegades sí que en tenen, de paciència i sinó, mireu, mireu…

En fi, espero que amb tot això puguis relaxar-te una mica, veure la seva impaciència amb una mica de perspectiva, ser més pacient i menys exigent amb aquest tema!

Però explica’m… com portes la paciència?