El dilluns, som-hi amb el 2017

Som-hi amb el 2017. Tothom sap que l’any, quan tens fills, no comença l’1 de gener sinó quan tornen a l’escola, quan torna la rutina 😉

Aquell moment en què deixem enrere els tiberis nadalencs, en què ens vénen de gust els brous vegetals, les amanides i la fruita per depurar tanta caloria ingerida, i en què comencem a treure la decoració nadalenca, ja de ple en el 2017.

El Nadal ha acabat, un any més. Sempre arriba i sempre acaba, i cadascun d’ells m’arriba un nou aprenentatge. Aquest any ha estat intens i molt bonic. Vam començar amb les nenes amb grip i anul·lant 3 àpats familiars, ni més ni menys.

Al principi pena, pensant que ens perdíem el Nadal. Al cap d’unes hores acceptació: no perdíem res, guanyàvem descans que era just el que els 4 necessitàvem. Descans i hores junts.

Quan el pare de les nenes treballa en el sector del comerç el Nadal és esgotador. Perquè no hi és la major part d’hores del dia, festius inclosos, i perquè una servidora passa hores i hores sola amb les nenes.

És esgotador. I alhora, una gran oportunitat per aprendre un munt de coses que si no es produís aquesta situació, no podria experimentar.

Durant la grip de les nenes hi va haver un dia que les parets de casa em queien a sobre. Portava 3 dies sense sortir i estava atabalada. Semblava una mare amargada. Necessitava sortir i quan ho vaig poder fer, me’n vaig anar a caminar. Necessitava airejar-me.

“Així, no”, em vaig dir. Havia d’acceptar el que succeïa i la situació que vivia i canviar d’actitud respecte al meu present. I ho vaig aconseguir. Airejar-me, prendre consciència, decidir canviar. Em vaig fer, jo mateixa, una “clatellot” i vaig tornar a casa sent una altra.

Després, hem viscut uns dies meravellosos juntes. Quina diferència veure la teva realitat amb bons ulls… ho canvia tot! Hem viscut sense rellotge, hem fet mandres al llit com lleons a la sabana, hem rigut molt, ballat, fet cabanes i jugat a tot i més.

Quina sort haver-me adonat que necessitava sortir aquell dia!

I ara toca tornar a la rutina i començar, amb ganes, al 2017 en tota la seva magnitud. Avui els he dit que demà trauríem la decoració de Nadal. “¿Jaaaa?”, han contestat… 🙂 “Almenys esperem a la tarda”, m’ha demanat la gran com qui demana una prorroga…

O sigui que a la tarda treurem l’arbre, i la neu que penja del sostre del menjador (la podeu veure a Instagram), i el pessebre mig desmuntat per la petita, que tenim a l’entrada.

Entrarem de nou a la rutina. Jo també, amb la meva feina, els meus posts, els meus vídeos i les meves xerrades… amb ganes de portar-vos continguts que us ajudin. M’ho he passat molt bé aquests dies i alhora, estic desitjosa d’entrar, de ple, en aquest 2017.

O sigui que ja saps: demà, nou post, dimarts, nou vídeo i dimecres, nou directe a Facebook! Let ‘s go !! 🙂

I a tu, et ve de gust tornar a la rutina?