El dia que t’enamoris

Quan tens un fill, sempre hi ha un dia que penses en el dia que s’enamori, i després, en el dia que porti a casa aquella persona de la qual s’haurà enamorat. Aquest tema és fruit de moltes converses dels pares, sovint rient i fent broma tot imaginant com serà el paio o la paia que acabi arribant a casa. No sé si és per les pel·lícules que hem vist o perquè sabem que abans de fer diana tot sovint uns quants dards surten de la pròpia rodona, que temem el pitjor 😉

Però més enllà d’això, de què un dia m’agradi o no la persona que escullis, Laia, sí que és cert que tot sovint desitjo que descobreixis què se sent quan t’enamores i ets correspost. Perquè és una de les millors sensacions que es poden experimentar a la vida. Quan, de sobte, trobes LA persona, aquella que et fa sentir coses que ni tan sols t’imaginaves que es podien arribar a sentir. Quan t’enamores tan profundament, tan apassionadament i tan des de l’ànima, que gairebé et sents morir de felicitat. Quan gairebé no saps on comences tu i on acaba l’altre perquè us fusioneu, perquè el que us uneix és tan fort, tant lluny de la raó i de l’ara i aquí, que us transporta a llocs que ni tan sols sabíeu que existien.

Perquè m’agradaria que un dia, Laia, no et preguntis si t’has enamorat, sinó que ho sàpigues. Que no et preguntis si és LA persona, sinó que sàpigues que sí que l’és. I sé que per arribar aquí a vegades potser fins i tot donaràs pals de cec, qui sap,… i quan penso en aquesta etapa, en la d’anar creixent i assolint experiència vital, desitjo que si més no, les persones que escullis sempre sàpiguen tractar-te bé i que tu sàpigues allunyar les que no ho facin. Que sàpigues protegir-te i que tinguis prou autoestima com per no deixar que et menystinguin ni amb les paraules ni amb gestos. Desitjo que sàpigues profundament que et mereixes ser estimada i ben tractada.

I després, enmig d’aquest camí d’aprenentatge en el món de les relacions de parella, desitjo que algun dia trobis algú de qui te n’enamoris bojament i que, al seu torn, siguis bojament corresposta. Perquè puguis caminar acompanyada sentint tot aquest AMOR amb majúscules cada dia, des que et lleves fins que te’n vas a dormir… Sí, Laia, ho has endevinat… d’alguna manera m’agradaria que sentissis això que sentim el teu pare i jo, que sentissis el que vaig sentir la primera vegada que ens vam abraçar… Que érem un, molt abans fins i tot, de trobar-nos. Aquella sensació com d’arribar a casa després d’un dia llarg, calorós i cansat, molt cansat.

I desitjo tot això perquè sé que si ho trobes seràs feliç i no hi ha res que desitgi més a la meva vida que que tu siguis feliç. Que tu en siguis i que nosaltres ho poguem veure.