El dia que dorms

Quan has dormit malament forces nits seguides, arriba un dia, més tard o més d’hora, en què dorms millor. Potser no gaire, potser només una mica, però és suficient per sentir-te que sí, que avui has dormit, que has descansat, que has pogut desconnectar i recuperar-te. I llavors et lleves, poses els peus a terra i…………

I la vida et sembla meravellosa, i aquest bebè que deixes encara dormint al llit et sembla la cosa més bella i preciosa que mai has vist i t’envaeix un amor tan gran que tens por que ho noti i es desperti amb la vibració que emana el teu cor. Surts de puntetes encara amb el somriure als llavis i quan veus la llum del dia, et sembla que fa un dia magnífic, que el sol feia dies que no brillava així per tu… Surts al balcó i et sembla que l’aire és més fresc, més pur, més sa, que t’omple millor els pulmons… I quan t’adones de les hores del dia que et queden per davant ho fas amb energia, amb ganes de menjar-te el món i l’esmorzar, que feia molts matins que no et llevaves amb tanta gana!

Quan fa moltes nits que dormies malament, poc o gens, i finalment arriba la nit en què descanses i dorms, et lleves com si aquell dia fos el més meravellós de la teva vida.

Veus la teva parella i li voldries fer l’amor ara mateix, aquí mateix, sense esperar res ni pensar si és o no un bon moment. Perquè altre cop et torna a envair l’amor desmesurat, passat de voltes, que no pot esperar i vol demostrar-ho tot ara i aquí.

Ell et mira somrient perquè sap què et passa, nota a l’instant que avui has dormit bé i pensa “menys mal, potser s’haurà acabat el mal humor”, i se n’alegra, perquè t’estima també infinit i patia de veure’t dormir tan malament els últims temps… I llavors entres al lavabo i et mires al mirall i decideixes que avui sí, que avui t’arregles i et posaràs aquells pantalons ajustats que et queden tan bé perquè no et fan cap bossa, i que potser sí que no són molt còmodes, però què carai! avui et sents guapa i tens ganes de portar-los!

I entres a la dutxa i quan deixes regalimar l’aigua calenta cos avall et sents la dona més afortunada del món. Gairebé plores de l’emoció cada cop que penses en les hores que avui has pogut estar al llit, dormint i en pau. Bé, gairebé no. Plores. Plores de l’emoció, plores perquè et pensaves que aquest dia no arribaria mai, plores perquè en el fons, el teu cor encara està cansat de tantes nits mal dormides i Déu sap (i ningú més) com de malament t’ho has passat.

Veus la llum al final del túnel i no ho vols dir a ningú, no sigui que es tracti d’un encanteri que en el moment que l’esmentis en veu alta es trenqui com en mil bocins. T’ho guardaràs per tu, serà el vostre secret i no ho diràs a ningú tot i que els que et coneixen saps que t’ho notaran a la cara!

I t’eixugues i et vesteixes i et sents guapa i atractiva. I et pentines amb parsimònia, assaborint cada raspatllada perquè feia dies que ho feies amb desgana i gairebé odiaves aquests cabells que mai quedaven cap al cantó que volies. T’odiaves tota tu, gairebé, per sentir-te esgotada i no tenir ganes de res. Per estar sempre de mal humor i tractar malament als que més t’estimes. T’odiaves com mai per sentir, a estones, ganes de no tenir aquell bebè que no et deixava dormir a les nits. T’odiaves per tenir pensaments i sentiments que detestaves i no podies evitar, a parts iguals.

I per fi avui no t’odies. Perquè has descansat, perquè ets persona i perquè tot el que sents és amor. Avui t’estimes. Avui et sents tu de veritat i no saps d’on havia sortit aquella altra “jo” que corria dies i dies per casa. Avui t’estimes i vols que aquella altra “jo” no torni mai més. Desitges amb totes les teves forces que la mala ratxa amb les nits s’hagi acabat, però de seguida treus aquest pensament del cap que et fa venir certa por, perquè ara tot just és matí, i ara no vols pensar en res que et pugui esguerrar el teu magnífic dia.

Perquè sí, perquè el dia és magnífic i avui, TOT és perfecte!