Que tinguin vacances o que hagin acabat el col·le no significa que hagin d’estar felices i contents tot el dia. De vegades els adults tenim aquesta expectativa… De vegades és just llavors quan senten que poden “treure” tot el malestar. Com l’adult estressat que comença vacances i es posa malalt. Malestar acumulat d’haver portat un ritme que no era el seu. Si a sobre segueixen encara el mateix ritme, amb escola d’estiu, poden sentir-se “timats”. No tenen els seus mestres de confiança, potser hi ha altres nens… els canvis els produeixen inquietud i malestar. És normal llavors que ho expressin. Si tenim la fantasia que perquè és estiu han d’estar feliços, ens frustarem. A les vacances hi ha tantes emocions com durant el curs. Necessitaran acompanyament igual. El problema? Que potser tu també estàs que no pots més. Estàs al mateix vaixell, feu equip, no sigueu enemics. Si empatitzem podràs connectar i amb connexió hi podrà haver col·laboració i unió. Si en canvi, et desconnectes i t’aïlles emocionalment, serà fatal perquè se sentirà insegur/a, que no el comprens i molt sol/a. Això provocarà més malestar i entrareu en un cercle viciós. Evita-ho, recordant-te qui és l’adult. Ànims, si aquesta etapa resulta retadora recorda que és en moments així que aprenem lliçons valuoses que ens ajuden a créixer.
A totes aquelles persones que, com han acabat les classes de primària i secundària, veuen l’estiu amb pànic o aquelles que no entenen què els seus fills no estan tota l’estona feliços i contents.
L’estiu pot ser intens, retador i esgotador especialment quan no es connecta amb el sentir dels fills. Hi ha l’expectativa que a l’estiu tot serà molt millor que durant el curs, i de vegades no és així. Ull amb les expectatives.
Estigues molt connectada/o amb el present, respira i mira el que ÉS sense esperar que sigui una altra cosa. Des d’aquí podràs entendre què passa i procedir de la millor manera.