Si tenim en compte que als infants (tant quan són bebès com quan ja són nens i nenes crescudets) els encanta visitar el llit dels pares, un recurs important per ajudar-vos a dormir còmodes i feliços és tenir un llit gran, molt gran. Si esteu ara embarassats i heu de començar a preparar el niu, per mi no hi ha res més important que el tema SON. I en aquest tema hi incloc el vostre propi llit, com el llit on dormirà el vostre fill@ quan ja dormi a la seva habitació. Sóc de l’opinió que necessàries, necessàries, hi ha molt poques coses materials per quan arriba un fill, per això, no cal que invertiu euros i més euros en segons què, i en canvi, feu-ho en uns bons matalassos, grans i còmodes. Per què dic tot això? Doncs perquè si voleu que el vostre nadó dormi amb vosaltres, serà importantíssim que cadascú tingui el seu espai i per això és imprescindible un matalàs gran. Però si sou dels que assegura que el fill NO dormirà amb vosaltres… pensa que més d’un dia el trobaràs dins dels teus llençols; o perquè un dia estareu cansats i per no batallar, el dureu al llit, o perquè un dia estarà malalt i serà més fàcil per tots que estigui el més a prop possible, o perquè (ja de més gran) dirà “por” perquè estarà somiant amb monstres i necessitarà el vostre escalf.
Sobre això del costum de “fer-li l’habitació”. És fantàstic perquè quan s’està embarassat hi ha molta il·lusió i tenim ganes de preparar-li el seu espai preciós, amb parets de colors, óssos de peluix i un llitet de baranes que s’adigui amb tot el conjunt (jo també ho vaig fer). Però atenció: al llit de baranes no us hi podreu estirar, ni per donar-li el pit, ni per explicar-li contes, ni per jugar… Per tant, a mi m’ha funcionat molt millor posar-li un matalàs individual tirant a grandet (1.10) i així, si algun dia, donant-li el pit m’hi adormo, doncs no passa res, perquè tenim espai per dormir-hi totes dues còmodament.
Si no voleu fer inversió en matalassos (us asseguro que no tinc cap comissió!) podeu ajuntar-ne un d’individual, al vostre de matrimoni… això sí, si dormiu a terra. El que vam fer nosaltres va ser fer, de fusta, un llit de baranes però que n’hi faltés una. Aleshores el vam ajuntar al nostre llit de matrimoni. Així, el temps que ella va dormir amb nosaltres tenia el seu espai, però si volia mamar o simplement contacte, només havia de girar-se una mica per trobar-ho. En venen alguns de ja fets, però són bressols. De llits de baranes així com comento, jo encara no n’he vist, suposo que perquè les grans marques de puericultura deuen pensar que a partir dels sis mesos, o menys, millor que surtin del bressol i vagin a la seva habitació… (i així de pas, venen un munt de coses que duren moooolt poc temps!).
Cada casa és un món, i cadascú va trobant la manera. Només volia treure el tema, perquè són coses que fins que no t’hi trobes, no hi caus, i aleshores t’adones que el llitet de baranes, o el bressol preciós de 300 euros, no els has fet ni servir, i francament, per experiència, fa ràbia!
Que descanseu.