Donar i rebre

29.1.2013

Donar i rebre. Sembla senzill… però a vegades, no ho és tant. Hi ha qui només vol rebre i està tancat com una cloïssa a donar-se, a entregar-se, ja sigui als altres, a la professió o vocació, a la família, a la vida, en general. D’altres, en canvi, han basat la seva existència en donar, i tot sovint, el que els costa és acceptar que també poden rebre. L’equilibri sembla senzill però crec que no ho és tant…

En la maternitat sembla que prevalgui l’entrega. Donar-nos a un bebè en cos i ànima. Llet, escalfor, contacte, braços, mirada… hores, passejades, més braços, mirada… i així anar fent mentre la nostra criatura va creixent i continua necessitant-nos. Ens entreguem, ens donem: mares i pares.

Sembla que l’entrega no tingui fi, de tant incondicional com és, de tan espontània i natural com ens surt de l’entranya.

Sembla, doncs, que en la maternitat/paternitat, el rebre no existeixi i res més lluny…! Perquè a nosaltres també ens donen una infinitat de coses al llarg del dia, a mares i a pares, i a vegades l’únic que falta és que sapiguem rebre-ho. Perquè per donar, per entregar, cal estar preparat i disponible, però per rebre, també.

Els nostres fills ens entreguen amor incondicional cada minut que passen amb nosaltres. Es donen, s’entreguen amb cos i ànima. Cada un a la seva manera, com fem també nosaltres, però es donen, al cap i a la fi. I ho fan, generalment, sense por. Perquè encara no tenen por de perdre.

Ens donen constantment oportunitats per aprendre, per créixer com a pares i també, evidentment, com a persones. Ens mostren la seva innocència i comparteixen amb nosaltres, si volem, la seva mirada cap el món… sens dubte, bastant més atractiva que la nostra. Ens omplen de jocs, d’imaginació i d’esperança. Ens entreguen el moment present en safata i l’únic que hem de fer és rebre’l i gaudir-ne. Ens donen motius per tenir paciència i ens entreguen miralls perquè veiem en quins moments se’ns escapa.

Els nostres fills ens donen milions de motius per viure i ens entreguen la possibilitat de construir, amb ells, un món millor. Sapiguem entregar-nos a ells i aprenguem també a rebre tot el que, cada dia, ens donen.