26.3.2012
Sempre he pensat que a una dona que està esperant un fill, hi ha coses que és millor no dir-l’hi. Evidentment que cadascú viu la seva pròpia experiència i potser no estareu gens d’acord amb aquesta llista. Però les dones, quan estem embarassades, estem amb les emocions a flor de pell i el més mínim comentari ens pot ferir o preocupar. Per això, com que no sé mai com és ni com està en aquell precís moment l’embarassada que tinc a davant, hi ha coses que intento no dir mai i d’altres que crec que la resta de gent, com per exemple alguns ginecòlegs, tampoc haurien de dir. A no ser que siguin preguntats.
* Quina mala cara que fas! : Hi ha moments de l’embaràs en què et pots trobar no malament, sinó ultra-malament. Hi ha dones que tenen la sensació de ser dins del Titànic a punt d’enfonsar-se i tenen un mareig constant. D’altres que el primer trimestre no poden aclucar l’ull per culpa d’un insomni molt molest… O d’altres que en determinades fases de la gestació tenen una cremor d’estómac insuportable… Això sumat als canvis hormonals pot fer que durant algun temps la nostra cara no sigui pletòrica. Però si us plau, ja ho sabem, no cal que ens ho refreguin. A ningú li pesa tant com a nosaltres fer mala cara.
* Quina panxa més petita! : En relació a què? En relació a quina altra panxa? Potser estàs de quatre mesos i qui tens a davant considera que és petita… i tu, que estàs més sensible del que has estat mai a la teva vida penses: “ah sí? I si no creix prou, el meu fill?” El mateix que estic dient serveix per la frase: “Quina panxa més gran!” Potser sí que és gran, i què! No ens ho digueu amb aquella cara de “però per on carai traurà aquest nen?” perquè potser la panxa és gran però el nen no tant… A vegades no té res a veure. Per això, millor dir… “Quina panxa més maca”, que això segur que no fa preocupar a ningú 😉
* No et fas l’amniocentesi? I et quedaràs tranquil·la?: Si l’embarassada ha pres aquesta decisió és perquè sí, perquè se n’hi quedarà sempre i quan el seu entorn deixi de jutjar-la. A vegades no voler-se fer una prova fa que familiars i amics saltin al coll de la dona tractant-la de temerària… És la seva decisió. No cal que li posem la por al cos. Si els metges creuen que és necessària, ja ho valoraran amb la parella i decidiran què fer. Si tot està bé i han optat per no fer l’amniocentesi, respectem-ho sense cara de “esteu sonats!”.
* Ui, quin nen/a més gran!: (Frase dita tot sovint per ginecòlegs tot i sabent que el marxe d’error en això del pes dels bebès quan són dins la panxa és molt gran). Després de sentir això, una dona es pot agobiar moltíssim pensant si serà capaç de parir-lo. A vegades m’han trucat dient: “És que m’han dit que farà 4 quilos i mig i que és massa gran”. Quan neix, resulta que en feia 3,680 i sa mare ha estat, mentrestant, una setmana preocupant-se per si el seu fill seria immens i no podria treure’l per on toca.
* Pariràs a l’agost? Que no et passi res!: A l’estiu fa calor, d’acord. Però això, la dona que està embarassada ja ho sap i segurament ja està una mica preocupada per si la calor serà insuportable o no. No cal que hi afegim més llenya al foc. Parirà en ple estiu de totes maneres, o sigui que deixem-la tranquil.la. A l’hora de la veritat hi ha dones que estar embarassades a l’estiu no els ha suposat cap trauma, o sigui que no pressuposem ni li fiquem al cap que sí que ho serà.
* Tens la cara inflada, segur que se t’avança!: Hi ha dones que tenen la cara inflada des del setè mes. Algunes embarassades que senten això una vegada i una altra s’hi agafen pensant-se que sí, que no arribaran a la setmana 40. Tenen tantes ganes de tenir el seu fill en braços que ja els està bé si arriba una mica abans. Però allò que li han dit pel carrer resulta que no estava gens fonamentat i potser el fill no neix fins a la 42. Aquelles dues o tres setmanes amb què ella ja no comptava se li poden fer eternes. No fem especulacions inútils, no cal.
Segur que se us acudeixen algunes frases més que és millor no dir a una embarassada.. Què no us agradava sentir?