Conflictes entre iguals

A primària solen aparèixer molts conflictes entre iguals i no hauria de sorprendre’ns. Han passat de l’etapa del “jo” a la del “nosaltres” i això és potent. Que si tal m’ha dit, que si tal m’ha fet… I en el procés, pateixen, és clar. Com a adults que acompanyem, és important que prenguem distància i els donem eines. En comptes d’agobiar-nos, validem les seves emocions i busquem, junts, què es podria fer si torna a ocórrer el mateix, un altre dia. El joc simbòlic pot ajudar molt. Comptem que estan aprenent, que els conflictes són part de la vida i que l’important és aprendre a lidiar amb ells i que això requereix temps i experiència. Creiem moments d’intimitat perquè puguem parlar de totes aquestes dificultats que apareixen en les relacions entre iguals. I temem empatia i seguretat. Si els adults tenim conflictes amb iguals, com no hi ha d’haver en la infància? Ens ajuden a aprendre i a créixer i a saber què sí que volem a la vida i què no. Ens ajuden a saber quines persones ens fan bé i quines persones no. Així que encara que no ens agradin, els conflictes són molt útils. Míralos així i serà més fàcil acompanyar-los.

Els conflictes entre iguals no són només gaire habituals sinó que normals per una cosa tan senzilla com que estan aprenent a relacionar-se. Després de travessar la fase egocèntrica, en la qual durant anys s’ha estat “construint” el “jo”, arriba la nova etapa, la d’adonar-se que no són el centre de l’univers, la de veure que han de pactar, arribar a acords, que no sempre es poden sortir amb la seva, que hi ha persones diferents a ells, que pensen diferent, que obren diferent i això és UN MÓN!

Mares, pares i docents hem d’acompanyar:

• Sense enganxar-nos a la seva emoció perquè si reaccionem i resulta que s’incomoden amb la nostra reacció emocional, pot que per a la pròxima vegada, decideixin no comptar-nos el que ha passat.
• Escoltar sense jutjar i validar les emocions que sorgeixin. Acollir el seu dolor (si n’hi ha)
• Veure junts si hi ha alguna cosa que es pugui fer en cas que el conflicte persisteixi, i en el cas que no, què podríem fer en cas que torni a succeir en el futur.
• Podem fer joc de rol (role play), en què imitem el que ha succeït però amb noves opcions de resolució, perquè, si torna a ocórrer, tingui el record de la pràctica feta.
• El joc simbòlic també ajuda molt, amb canells o figures que reprodueixin el succeït amb noves converses o finals més assertius.
• Recordar-li que a l’aula, pot demanar ajuda a l’adult per lidiar amb el conflicte si ells sols no ho aconsegueixen o si es produeixen situacions injustes.
• Agrair-li que ho hagi comptat i explicar-li qye és normal que passin situacions, que en l’adultesa també passen coses i això ens ajuda a aprendre i a saber cada vegada més què volem en la nostra vida i què no.

I ull, aquí hi ha conflictes normals típics per l’edat, la immaduresa i la falta d’experiència, NO d’assetjament, que aquest és un altre tema molt diferent.

Tant de bo t’ajudi.