Si ets una persona complaent que intenta que tothom estigui bé en tot moment, potser que ho passis molt malament a l’hora d’establir límits. Perquè posar límits significa moltes vegades no complaure’l, Perquè el que vol no pot ser. Què fer perquè no et costi tant aquest tema?. Començar per tu. Per connectar amb els teus límits, per respectar-los i sentir-te mereixedor/a d’ells. Adonar-te que complaure tothom et desconnecta de tu i les teves necessitats. Això et donarà seguretat i anclatge, dues coses molt importants a l’hora d’establir límits als fills. Aprofita la dificultat amb els límits per créixer i estimar-te més i millor.
Les persones complaents ho passen molt malament en la criança dels fills perquè a ells no els poden complaure tota l’estona. Tenen dificultats a l’hora d’establir els límits perquè solen portar malament el conflicte. Quan el fill/a s’enfada, ho passen malament perquè han lluitat tota la vida per intentar que ningú s’enfadi… i els fills s’enfaden i és normal. I el nostre deure és dir que no al que volen, moltes vegades perquè això no és ni bo, ni segur per a ells.
Però com canviar això? Anant a l’arrel, anant cap endins. Treballant l’autoestima, l’autoescolta, per a cada vegada, sentir-nos més mereixedores de tenir els nostres propis límits i de respectar les nostres necessitats. Després, tot segur, serà una mica més fàcil. Tens molta més informació als meus llibres “Límits” i “Sentir“.