Conciliació Real Ja!

29.9.2011

Jo no sé si en temps de crisi com la que estem vivint que sembla la més bèstia que de ben segur, viurem mai, és agosarat exigir drets. Sobretot ara, que a poc a poc, es va passant la tisora per una fila de drets adquirits que tremolen només de veure que aviat els tocarà ser el primer i la tisora, zass!, els deixarà sense ni un pèl.

Però crec que val la pena, sempre ho he cregut; crec que val la pena demanar, reclamar, exigir i lluitar pel nostre dret a criar els nostres fills i pel seu dret, el dels nostres fills, a ser criats i cuidats pels seus pares. A passar temps amb ells, a poder-los veure i gaudir. I això no sempre passa.

Tinc sort, jo: gaudeixo d’una reducció de jornada i compactada de tal manera que la majoria de dies de la setmana puc estar amb tu tantes hores com ens doni el dia. Tinc sort perquè vaig estar dos anys sense treballar per cuidar-te i quan vaig voler tornar-hi, allà hi havia el meu lloc de treball, esperant-me. Això, Laia, has de saber que la gran majoria de dones no ho poden fer. Perquè si s’allarguen una mica més el permís de maternitat, encara que sigui sense sou, els diuen que ja no cal que hi tornin més. O quan ho fan, al lloc que ocupaven ja hi ha una altra persona i es troben sense ordinador, o sense feina per fer, o els canvien l’horari, o… perquè d’alguna manera, “entenguin” que el que han fet està “malament” i per això les castiguen. Sí, Laia, així de cutre.

Perquè a vegades, per voler cuidar els nostres fills més temps del que la llei ens dóna permís (16 setmanes) fa que alguns i algunes ja ens mirin malament. Ja t’ho vaig dir en aquell post “4 COSES QUE HAS DE SABER”; no es pot tenir tot. Jo he optat per tenir molt menys sou, i per tant, haver de gastar molt menys, perquè et vull veure més. I si et veig més, és això el que em toca; reducció de jornada. Perquè et vull criar, perquè vull jugar amb tu més hores, i vull posar-te a dormir, i quan tinguis deures, vull ajudar-te a fer-los si és que necessites ajuda… Cadascú escull; jo fa temps que ho he fet. Però la qüestió no és aquesta, la qüestió és que tothom pugui escollir… i ara com ara, a vegades, no hi ha elecció.

Perquè Laia, conciliar NO és fàcil, i això ja ho saps molt bé, em sembla. El teu pare té negoci propi i a sobre, és un comerç. Què vol dir això? Doncs que no hi és mai a l’hora de banyar, per exemple, que el veus poc i que potser preferiríem que no tingués tanta estona al migdia, i en canvi, tornés abans al vespre, oi? Treballa els dissabtes, i alguns diumenges, i per Nadal no li veus el pèl, recordes? Podria ser pitjor; hi ha famílies que això els passa tant al pare com a la mare, i el fill s’ha de quedar a l’escola a dinar, i després ha d’anar amb els avis i al final del dia, només els ha vist un parell d’hores. Amb la pena que comporta al nen/a i als seus pares, que de ben segur els agradaria estar més hores a casa.

Per això crec que és important demanar, reclamar, exigir una conciliació real ja. Per tota la gent que ha de fer mans i mànigues per poder criar els seus fills. 16 setmanes de baixa maternal és una misèria es miri per on es miri, ja en vaig parlar a “16 SETMANES”. Passar tot el dia fora de casa sense veure aquell nen/a que un dia vam decidir tenir és, simplement, una bestiesa. Perquè els fills ens necessiten, perquè la nostra presència és important. Perquè una societat on els fills, els nens, els bebès no són la prioritat, tard o d’hora n’acabarà pagant les conseqüències.

Per tot això, des d’aquí, dono tot el meu suport i faig públic que admiro a les mares @martukivan @coliflorchita @madrescabreadas @saraillamas @Alexia_Nekota i tantes d’altres que han engegat la iniciativa CONCILIACIÓN REAL YA amb un grup a Facebook que amb tres dies ha agrupat centenars de seguidors. Ningú sap del que són capaç unes mares. I unes mares que no poden veure els seus fills tant com voldrien i lluiten per ells, has de saber, Laia, que tenen poder, molt poder!

Us animo a afegir-vos-hi! Que no pari!!!