Comencem a dir adéu a la teta

Doncs les meves vacances comencen amb una gran notícia que m’ha comunicat la Lua avui. El seu “bon dia” ha estat un “mama, he decidit que vull deixar la teta”.

M’ho esperava. Ahir, quan estava a punt d’adormir-la, va dir que volia al pare. No és ni de bon tros la primera vegada que s’adorm sense teta, però les altres vegades eren perquè jo no podia o no hi era, no perquè ho decidís ella. Ahir va ser la primera vegada.

“I com vols fer-ho?”, li he preguntat.

“A poc a poc. I quan ja no en prengui mai, farem una festa com la Noah” (la protagonista del conte La FesTETA  que vaig escriure i que en realitat, és la seva germana, la Laia ☺️).

Així que crec que comença el deslletament. Feia temps que ja em demanava molt poc pit, només per anar a dormir i sovint només un feia un i pocs minuts. Ahir a la nit no vaig sentir pena, sinó impressió. Impressió de pensar que passarem a una altra etapa i que ja mai tornaré a donar el pit. Que creixen. Que creixem. Que la vida avança…. i em fa molt feliç.

Em quedo amb el que ens ha donat i ens dóna la lactància; també la possibilitat de posar un preciós punt final. Per ara ja m’ha dit que farem un pastís de xocolata i nata, i que vol molts globus a la seva fesTETA, i convidar a algunes persones que li fa il·lusió que hi siguin. ☺️🙏

Així que crec que aquestes seran unes vacances amb deslletament guiat per ella mateixa.