Com tenir més paciència en 10 passos

Bé, què tal? Què us ha semblat? Com esteu de paciència?

És cert que cal tenir-ne molta quan som mares/pares i sovint ens queixem que s’esgota a dies o a estones, i de vegades no sabem què fer per no arribar a aquests límits que no agraden a ningú.

Crec que és molt important que entenguem com és un nen a cada edat. Si tinc clara quina és la seva maduració, què pot entendre i què no, què està preparat per fer i què no…Em serà molt més fàcil tenir més paciència, perquè podré posar-me al seu lloc i empatitzar molt més.

Si no sé com és un nen petit puc perdre la paciència fàcilment quan li demano una cosa per al que ell no està preparat i no ho fa, perquè interpreto que no vol, perquè no em té en compte ni em respecta, em pren el pèl, etc!

O sigui que això, per a mi, seria el primer: esbrinar com són els nens a cada edat, què particularitats té un nadó de 9 mesos o un nen de 2 anys i mig, i després, segur, aquesta informació m’ajudarà a entendre el que fa i com es comporta.

Això de l’estrès és terrible. Analitzem bé com tenim la vida muntada i quin nivell d’estrès suportem perquè amb estrès no es pot tenir paciència, és com contradictori.

Jo intento eliminar els focus d’estrès tant com puc i organitzar-me d’una altra manera. Per exemple, si al matí estic amb la meva filla de 2 anys i vull anar a fer encàrrecs amb ella, si en vull fer més de 3 o 4 encàrrecs sé que em m’estressaré perquè amb ella és impossible. Vol caminar sempre, va molt poc a poc i si pretenc fer més d’un encàrrec és fer-la anar amb presses, que s’enfadi, etc. O sigui que només em proposo 1 única cosa i com que és poc, podem fer-ho relaxadament al seu ritme. La resta, les faig quan puc anar sola, sinó, impossible. Al principi em costava renunciar a fer coses quan sola les podia fer en un pim pam, però em vaig adonar que no era un ritme que a ella l’afavorís, al contrari, l’estressava, la feia anar amb presses, i era un aclaparament per a les 2. NO estrès, NO pollastres. 😉

El que hem viscut en la nostra infantesa ens marca moltíssim o sigui que estaria bé investigar què passava quan érem petits. Què hem sentit a dir als nostres pares, què ens explicaven d’aquesta etapa…

Si no hem viscut la paciència, és difícil tenir-la amb els nostres fills. I no es tracta de culpar ningú, sinó de ser conscients de si als nostres pares se’ls esgotava la paciència o no i què feien, perquè a vegades ens adonem que nosaltres reaccionem de la mateixa manera que ells en aquests moments. Per canviar el patró, n’hem de ser conscients, sinó, és molt més difícil.

Ja ho sé, sóc molt pesada amb el tema de respirar, però és que de debò, funciona! Prova-ho, si no em creus… respira en aquests moments difícils; però no quan tot hagi passat sinó abans i durant. Veuràs quina diferència… És el que us explicava en el vídeo “RESPIRA”:

És que és així, hem de respirar més i millor i veurem com l’estrès i els dèficits de paciència van disminuïnt…

I si res del que t’he explicat fins ara, si res dels 10 passos t’ajuda a tenir més paciència, busca ajuda professional perquè no facis o diguis coses als teus fills que no vols ni fer ni dir.

És important. T’ho mereixes, ells s’ho mereixen. No passa res: de vegades no arribem a tot, de vegades necessitem ajuda per superar algunes dificultats que tenim en la criança dels fills. Posem-hi solució, remei… la vida, després, és molt millor.

I tu, com vas de paciència?