Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Si estàs ofuscat/da amb el comportament del teu fill/a, para un moment. RESPIRA I quan estiguis centrat/da en la respiració
Mares i pares tenim massa pressa a “solucionar” les coses. És a dir: Quan el nostre fill/a plora, volem que
Aquí et deixo l’entrevista que em va fer en Biel Cortadellas d’ATMA EXPERIENCE sobre maternitat i paternitat conscient. Aquesta entrevista
Ai, les cotilles a la maternitat/paternitat… T’has sentit alguna vegada el blanc de tots els comentaris i mirades perquè no feies el
Hi ha moments de lucidesa. Hi ha moments que tot té sentit i que ho veus tot clar. Sovint aquests
Estàvem asseguts a la sala de neonats i la Lua mamava. Sabíem que aquell matí em donarien l’alta i li vaig dir: “jo no vull que deixem la Lua sola, tampoc de nit. Et sembla bé si ens ho anem tornant tu i jo per ser-hi en cada presa? Ens queden 4 dies. Serà dur però passaran i després no ens penedirem mai d’haver-la deixat”. “Sí, clar, fem-ho així, et treus llet i quan tu dormis hi seré jo”. El meu marit i jo acabàvem de traçar el mapa que ens guiaria la resta de la setmana fins a l’alta de la Lua. Un mapa gris perquè significava dormir poquíssim i aguantar com fos, però per nosaltres, un mapa imprescindible. Ja feia dues nits que jo era l’única mare que em quedava a neonats; a mi encara no m’havien donat l’alta (“aventatges” de parir per cesària) i a les altres ja les havien enviat a casa; moltes vivien lluny de l’hospital i la logística era terriblement complicada per passar allà 24 hores. Més que complicada, gairebé impossible. Però nosaltres teníem una sort: vivim just davant de l’hospital i tot plegat, esperava, seria una mica més fàcil.
Si una cosa em fascina dels infants (i de les persones) és que no n’hi ha cap d’igual. Vivim en un món on sembla que tot hagi de tenir full de ruta i on aquesta ha d’estar traçada molt abans de començar el viatge. Amb els nens això no funciona perquè tots arriben sense full d’instruccions i cada un ve amb el seu propi mapa. Un mapa que sembla buit, blanc, i que els pares hem d’anar intuïnt què s’hi dibuixa.
Tot sovint penso que tenim un concepte erroni de la perfecció. Així en general, però especialment pel que fa a la perfecció en la maternitat i paternitat. Quan pensem en aquests termes, suposo que ens imaginem un pare o una mare que no perden mai el nord, que saben tot el que li passa al seu fill, que concilien, que saben jugar i que ho fan, que li expliquen contes abans d’anar a dormir, que elaboren menjars exquisits, que mai estan de mal humor, que mantenen la figura i porten el cabell impecable… I això… és impossible. La perfecció, en aquests termes, no existeix i no ha existit mai. Desconfiem d’algú que ens fa creure el contrari. Intentem fer-ho el millor possible, però no busquem aquest tipus de perfecció perquè acabarem esgotats i obtindrem una gran frustració.
L’altre dia teníem una trobada familiar. Celebràvem un aniversari i hi havia algunes persones que feia molt de temps que no veien a la Laia. Ella al principi va tenir aquella vergonya passatgera que fa que estigui una estona més a prop dels pares, però de seguida va anar a jugar amb altres persones que eren a la sala. A mesura que va anar passant el temps, ella es va anar deixant anar fins que va arribar un moment en què, si hagués de definir com la vèiem, la paraula seria pletòrica.
Em fa molta il·lusió portar-vos, avui, l’entrevista que he fet a Josep Maria Garcia. Ell és Llicenciat en Psicologia en l’especialitat de clínica. És terapeuta psicocorporal morfoanalista, des de fa més de 20 anys, i operador de Quantum SCIO. Participa amb l’Àngels Torras en els tallers de gestació, part, criança i vincle donant suport a la funció paterna. Però a banda de tot això, és pare i avi. Feia temps que tenia ganes de traslladar les llargues converses que ell i jo tenim sobre criança, fills, i la vida, al blog. Espero, de tot cor, que us agradi i us sigui útil.
Rebràs un ebook i una relaxació guiada