Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Avui és el dia de la mare i potser tu portes anys sense poder ser-ho i no pots més, i
Si estàs ofuscat/da amb el comportament del teu fill/a, para un moment. RESPIRA I quan estiguis centrat/da en la respiració
Mares i pares tenim massa pressa a “solucionar” les coses. És a dir: Quan el nostre fill/a plora, volem que
Jo era de les que ploren sovint i sense vergonya. Sí, no em costa emocionar-me i plorar no m’espanta. Però
Ai, les cotilles a la maternitat/paternitat… T’has sentit alguna vegada el blanc de tots els comentaris i mirades perquè no feies el
Hi ha moments de lucidesa. Hi ha moments que tot té sentit i que ho veus tot clar. Sovint aquests
Tenim la dualitat tan arrelada que caminem pel món amb gairebé només dos pols: el bé i el mal, el
Sabéis aquellos momentos de la vida que tienes la sensación de “uauuuu, todo está cambiando?!” pues en este punto estoy yo. Hoy Lua cumple 19 meses y aunque falte mucho, ya hace días que siento que ha empezado otra etapa, más propia de los 2 años que del año. Habla a todas horas y se explica de maravilla, se reivindica y autoafirma con una fuerza y una seguridad pasmosa, y empiezas a ver que a pesar de que todavía es muy bebé, esto se acaba.
La primera fase del puerperi*, (per a mi són els primers 15 mesos de la meva maternitat extra-uterina) em resulten més o menys senzills: el que vol i necessita la meva filla és el mateix que necessito jo. L’equilibri, llavors, és relativament fàcil de trobar en aquest sentit: hi ha altres elements que el desestabilitzen com les necessitats d’una nena molt més gran, o l’entorn (aquest món estressat que fàcil, el que si diu fàcil, no ho posa a la maternitat).
Sembla mentida que fa prop de 6 anys que vaig abraçar, per primer cop a la Laia, i fa 15 mesos i mig que vaig fer el mateix amb la Lua. Sembla mentida haver caminat tant plegades; haver passat del pell amb pell continu i de la teta sense parar al “mare, puc anar al cine amb el Pere i la seva mare?”.
Rebràs un ebook i una relaxació guiada
