Blog de Criança Conscient

Aquest és el temps exacte que fa que et dono el pit. L’última presa, l’acabes de fer fa tan sols deu minuts, al llit, mig adormida. Per tant, segons l’OMS, l’UNICEF, i la majoria d’Associacions de Pediatria del món, sóc una de les mares que està fent lactància materna prolongada, perquè ja fa més de dos anys que et dono el pit. A alguns continents això no seria mai notícia, ni cap mare n’escriuria enlloc, perquè trobaria absurd parlar d’una cosa tan òbvia i que fan totes les dones que ella coneix, tota la seva comunitat. Aquí, però, al considerat 1r món, això no és tan comú, perquè aquí és al revés; la majoria o no el donen mai, o donen el pit molt menys temps. Coses del mal anomenat “progrés”, suposo.

Ahir va començar la Setmana Mundial de la Lactància Materna. A dia d’avui ja se n’han escrit tantes coses, hi ha tantes webs, articles, llibres, etc. que en parlen, que no em vull extendre gaire ni en els seus beneficis, ni en el que comporta pel bebè, ni en les recomanacions de l’OMS i altres organismes,… Avui vull parlar de la teta i dels biberons i més concretament, de les mares que han donat la teta, i de les mares que han donat biberons que sembla que, a vegades, les separi un gran mur d’acer.