Lactància Archivos » Page 2 of 4 » Míriam Tirado, consultora de crianza

La teta cura

Si heu alletat els vostres fills, sabeu que la teta cura. La teta cura l’enyor de la mama, la teta cura els cops al cap quan aprenen a gatejar, la teta ho cura… tot. Quan enyoren, quan es fan mal, quan s’enrabien o quan tenen algun disgust, els nens que fan teta, es curen. Perquè el pit és llet calentona, és escalf, és pell, és contacte, és consol i a més, és analgèssic. De tot això us n’he parlat en molts posts que trobareu a la categoria de “Lactància”.

Llegir més >>

19 de novembre de 2014 No hi ha comentaris

Lactància

Ara, que ja no hi ha teta

Ahir va fer dos mesos que vaig deixar de donar el pit a la Laia. Va fer dos mesos que la Laia va mamar per última vegada. Me’n recordaré tota la vida, segurament, d’aquell dia en què va voler mamar d’un pit i ho va fer menys de 40 segons per acabar dient “ja no en vull més”. Aquell va ser l’últim dia i ara, que d’allò ja en fa dos mesos, em sembla que ja puc fer una mica de balanç…

Després del ressò que va tenir el post de la fes-TETA, molta gent em deia “i no t’ha fet pena?” “I no ho trobes a faltar?” i la meva resposta era sempre “No”. Perquè era el moment. Crec que era el meu moment, però diria que també era el de la Laia. No ha estat gens difícil. Evidentment que he detectat algunes coses, alguns canvis, però res que no sigui normal… Per exemple…

Llegir més >>

5 de maig de 2013 No hi ha comentaris

la fiesteta y el final de nuestra lactancia

Lactància

La fes-TETA i el final de la nostra lactància

3 anys, 6 mesos i 12 dies: aquest és el temps que ha mamat la Laia. Quan era un bebè, molt sovint, després cada tres hores o quatre, després a èpoques altre cop molt sovint, després cada vegada més espaiat. Sempre per anar a dormir, també quan es feia mal o quan tenia un disgust, tot el dia quan es posava malalta… I es va anar fent gran. I cada vegada la necessitava menys però se l’estimava més. No us puc dir quant temps feia que mamava poc… potser des de l’estiu, no ho recordo. Ja només una vegada (per anar a dormir, i algun cop per fer la migdiada) i sovint només un pit. Des del desembre, la presa no solia durar més de dos minuts. Deixava el pit i em deia “em cantes?” o “em fas un massatge?”… i s’adormia.

Llegir més >>

18 de març de 2013 No hi ha comentaris

Lactància

LLencem el calendari

La relació de les dones amb la lactància materna comença molt abans de tenir un fill. Volguem o no donar el pit, la relació amb la lactància materna hi és. Perquè un bon dia anem al Centre d’Atenció Primària o a un lloc privat on ens fan Preparació al Part i ens expliquen com es prepara el nostre cos per l’arribada del bebè, o com s’ha de donar el pit, en quines postures, etc. O algunes tindrem amigues que hauran o no donat el pit i encara que no volguem, pensarem “què faré jo quan sigui l’hora?”… Algunes ho tindran claríssim, d’altres no tant.

Llegir més >>

11 de març de 2013 No hi ha comentaris

Visc en la "clandestinitat"

A vegades em sento com si estigués vivint en la clandestinitat, com si bona part de la meva vida estigués vivint-la en una mena de secret permanent… La clandestinitat ha anat augmentant en la mateixa proporció amb què la Laia s’ha anat fent gran: quan era petita tothom veia “normal” que li donés al pit, ara no. Quan era petita tothom veia “normal” que dormís a la nostra habitació, ara no. Quan era un bebè tothom trobava “normal” que li respectéssim els seus processos evolutius i d’aprenentatge, ara ja no tant.

Llegir més >>

7 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

No la suporto!

L’habitació d’hospital era petita, gairebé no hi cabien. La Lídia havia parit, per sort, de matinada i la família havia trigat en arribar tres o quatre hores que li havien semblat caigudes del cel, tant a ella com al Martí, el seu home. Havien pogut estar sols, els tres. El Pau havia pesat 3,530 després d’un part que a aquelles alçades a la Lídia encara li semblava “normal”. Estava cansada, aixafada, amb ganes de sentir-se amb més forces. Estava “estranya”; no sabia gaire com agafar aquell fill que era seu, ni com donar-li el pit, ni com canviar-li el bolquer…

Llegir més >>

4 de setembre de 2012 No hi ha comentaris

Lactància

Simplement

El 19 d’agost farà 3 anys que alleto la meva filla i és curiós que sempre m’adono de la quantitat de dies que fa que tenim aquesta relació a través de la lactància materna quan s’acosta el seu aniversari. Perquè la resta de l’any, simplement, l’alleto. Perquè la resta de dies, ni tan sols hi penso. No penso en res. Ni tan sols en el que és, comporta, pot significar, etc, la lactància materna. No penso en si li va bé a ella, o em va bé a mi, ni en si hem superat la “barrera” dels mínim dos anys d’alletament matern que recomana l’Organització Mundial de la Salut.

Llegir més >>

31 de juliol de 2012 No hi ha comentaris

Lactància

Les tetes dormen

21.5.2012 Hi ha dones que després d’alletar a demanda durant molt de temps els seus fills, arriba un dia

Llegir més >>

20 de maig de 2012 No hi ha comentaris

Malalties i lactància

Jo sempre he estat prima, bastant, i sempre he pesat poc. Amb l’embaràs vaig guanyar 11 quilets que tothom opinava que se m’havien posat tan i tan bé. Amb el naixement de la Laia, a poc a poc, i amb el pas dels mesos, tot va anar tornant al seu lloc. Els quilos que havia guanyat en l’embaràs van anar desapareixent i em vaig tornar a quedar prima, tant com abans o potser una mica més que abans d’embarassar-me. La gent perd la memòria molt ràpidament, i resulta que tothom em trobava massa prima. És cert que n’estava, però jo menjava com mai, i a més, ja estava acostumada a què tothom opinés sobre el meu pes (a ulls dels altres) sempre massa baix.

Llegir més >>

3 de maig de 2012 No hi ha comentaris