Emocions Archivos » Page 4 of 5 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Emocions

Minuts eterns

Fa uns dies vam anar a Barcelona. Era diumenge i feia sol. El dia convidava a estar a fora i passejar, fer allò que es fa de vegades els diumenges. Vam anar a dinar, després a caminar una mica vora la platja i després vam decidir acostar-nos fins al Maremàgnum perquè vam recordar que allà hi havia uns cavallets on podia pujar la Laia (que per cert, li encanten). Estava tot ple de gom a gom, ple de turistes i de no turistes. Alguns prenent el sol, d’altres passejant com nosaltres… a rebentar, vaja.

Llegir més >>

24 d'abril de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

100 dies en 1

Avui he viscut 100 dies en un. M’he llevat a flor de pell i he sentit que volia tenir un fill al meu ventre. Al cap d’un moment he desitjat una panxa gran, i un bon part i un puerperi revelador. Però al cap d’un altre he pensat “no, no, ara no” i he desitjat més temps a soles, més temps de tres i més temps de dos, encara…

Avui he viscut 100 dies en un i a estones he tingut ganes de plorar. Ho he fet, un moment, però és que de seguida ja no n’he tingut ganes i he rigut de cor amb el que feia i deia ella tot ballant al menjador.

Llegir més >>

1 d'abril de 2013 No hi ha comentaris

Emocions

No m'agrada

No m’agrada gens quan ella es posa malalta. Quan no es troba bé, o cau i es fa mal. No m’agrada gens quan pateix, encara que sigui només una mica. Sé que és així, que és inevitable, que aquestes coses passen i que no és res greu. Sé perfectament que el seu cos necessita anar-se enfortint, que el seu equilibri necessita perfeccionar-se i que caurà moltes vegades quan s’enfiles i fa aquelles coses que jo a vegades prefereixo no mirar… Sé que tot això és així, i que és normal, i que és necessari i que m’he d’aguantar. Però no hi puc fer més: no m’agrada.

Llegir més >>

24 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Emocions

Tancament o obertura?

Quan passa una desgràcia, automàticament el que ve és por. Por de què et pugui passar a tu, de què pugui passar als teus. Si ets empàtic, ressones amb el dolor de l’altre i això, encara que no volguem, a vegades ens aterra. I la por, ja ho sabem, és tancament. Ens tanquem un mica al present, evidentment que per protegir-nos. És una reacció natual que no ens hauria de preocupar sempre i quan aquest tancament no es perpetuï, sempre i quan aquesta por no ens acompanyi més del que seria “raonable”.

Llegir més >>

7 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Emocions

Etern

Fa dies que penso en la mort, en el dol i en el vincle. Dilluns va néixer el Martí i dimarts va morir. És inevitable connectar amb el dolor de la família, i de retruc, pensar en tot això que no controlem, que és la vida i la mort. Preguntar-nos per què, en definitiva… buscar respostes.

Inevitablement també t’intentes posar a la seva pell i de fet, et trenques també una mica. Els que tenim fills (i potser també els que no) sentim cada mort d’un nen petit com si pogués ser també una mica nostra. Perquè ens toca, perquè en el fons, l’amor cap a un fill ens fa 1.

Llegir més >>

6 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Emocions

Ja no hi ha marxa enrere

Recordo perfectament una conversa per telèfon que vaig tenir amb una amiga quan la Laia feia poc que havia nascut. Potser tenia un mes i mig, no més. Un matí, mentre ella dormia als meus braços, vaig trucar-la. Ella, també estava en ple puerperi, com jo. Feia uns mesos més que havia nascut el seu fill, que per cert, també tenia dormint als braços. El principi no li havia estat fàcil i recordo que en aquella trucada em va explicar alguna cosa que els havia passat que l’havia fet patir. Ara no sé si el nen havia agafat febre, si havia estat malalt o què li havia passat, però el cas és que ella s’ho havia passat malament.

Llegir més >>

18 de novembre de 2012 No hi ha comentaris