Estimat Quirze
“Vull veure el Quirze”, deia la Laia abans que la teva mare entrés aquest vespre per la porta de casa. Li he explicat que encara no havies sortit, que encara eres dins de la panxa, però que la senties i que sabies les ganes que té de veure’t. Avui estic gairebé convençuda que és l’últim dia que et veig dins el ventre de la teva mare, perquè tinc la sensació que d’aquí molt poquet voldràs començar a sortir. I com que ho sabia, he corregut a tirar fotos: de tu, de vosaltres, i de nosaltres, abraçades i ensenyant aquesta panxa tan gran i preciosa que té la teva mare des que tu hi habites. He sentit que era un moment important. Que totes nosaltres (ella, la Laia i jo) estàvem connectades a tu d’alguna manera especial.